Un model permetrà estudiar les bases neuronals de l'agressivitat

El mètode es basa en l'estudi del comportament maternal en ratolins femella
21/12/2015 | SCP

Investigadors de la Universitat Jaume I han desenvolupat un model que representa un important avanç cap al coneixement dels mecanismes cerebrals que desencadenen l'agressivitat. El model ha sigut publicat en la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience i constitueix una estratègia innovadora que permet analitzar la zona cerebral coneguda com «el cervell soci-sexual» a través de la comparació de cervells de ratolins femelles en situacions fisiològiques en les quals el seu comportament difereix substancialment.

El mètode proposat ha sigut desenvolupat a partir de les recerques de la doctoranda de la Universitat Jaume I i la Universitat de València, Ana Martín Sánchez, en el marc de l'elaboració de la seua tesi doctoral realitzada en el Laboratori de Neuroanatomia Funcional (NeuroFun) de l’UJI. D'aquesta manera, mitjançant l'estudi del comportament maternal de ratolins femella es va detectar que les femelles que són mares desenvolupen un comportament agressiu enfront dels ratolins mascles, una cosa que les femelles verges no expressen. Com explica la doctoranda Ana Martín Sánchez «Una femella normalment no és agressiva. Perquè agredisca, ha d'ocórrer que siga mare i tinga unes cries que defensar. Hem vist que en aquests casos, quan se li acosta un ratolí mascle, la femella ho va a atacar sent tan o més agressiva que un mascle».

Les recerques prèvies del grup havien demostrat que les femelles verges se senten atretes per una feromona que els mascles expulsen en la seua orina. Però tal com assenyala la investigadora Carmen Agustín, «els estudis recents del Laboratori NeuroFun de l’UJI han demostrat que la mateixa feromona masculina que genera atracció en una femella verge, indueix agressió en una femella mare». Aquesta agressió està determinada per la zona cerebral coneguda com el «cervell soci-sexual». Una zona primitiva del cervell, similar en tots els vertebrats, que és responsable de comportaments instintius, no cognitius, i per açò molt difícils de controlar. El model desenvolupat pels investigadors de la Universitat Jaume I, contribuirà a entendre com aquesta zona del cervell gestiona el nostre comportament social.

En aquest sentit, el model proposat permetrà comprendre com sorgeix el comportament agressiu en el cervell a partir de l'estudi d'un animal que entra en un modo agressiu en una situació fisiològica definida com és la maternitat. Com explica Ferran Martínez García «L'estudi indica que amb la maternitat es produeix un canvi de comportament puntual a causa d'un canvi en el cervell. Tenim un animal que entra en una manera agressiva reversiblement. A través de la comparació dels cervells de les femelles verges i de les mares mitjançant l'estudi dels seus circuits neuronals o dels seus patrons d'expressió gènica, pretenem entendre què canvis cerebrals fan a les femelles agressives durant el període de criança». Per a açò, els investigadors del grup combinen l'anàlisi del comportament dels animals amb estudis de la distribució de neurotransmissors i els seus receptors en les neurones del cervell soci-sexual.

El model desenvolupat pel grup NeuroFun de l’UJI és un importantíssim avanç per a l'estudi dels mecanismes que desencadenen l'agressivitat i permetria, mitjançant l'anàlisi d'aqueixes zones del cervell i del canvi en l'expressió de determinats gens, dissenyar una estratègia farmacològica per a disminuir l'agressivitat. Així, aquest mètode constitueix una oportunitat única per a descobrir les bases neuronals de l'agressivitat i els seus mecanismes de control, però també per a estudiar altres comportaments soci-sexuals d'enorme importància en la nostra espècie com l'atracció o els comportaments maternal i paternal.


Referències bibliogràfiques:

Martín-Sánchez A, Valera-Marín G, Hernández-Martínez A, Lanuza E, Martínez-García F and Agustín-Pavón C (2015) Wired for motherhood: induction of maternal care but not maternal aggression in virgin female CD1 mice. Front. Behav. Neurosci. 9:197. doi: 10.3389/fnbeh.2015.00197

Martín-Sánchez A, McLean L, Beynon RJ, Hurst JL, Ayala G, Lanuza E, Martínez-Garcia F. From sexual attraction to maternal aggression: when pheromones change their behavioural significance (2015) Horm Behav. 68:65-76. doi: 10.1016/j.yhbeh.2014.08.007

Vídeo

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16