Realitzar una inversió socialment responsable, que té en compte criteris ambientals, socials i de govern corporatiu a més dels estrictament financers, no suposa sacrificar la rendibilitat borsària, segons l'estudi desenvolupat pel grup Sogres-Mercats Financers de la Universitat Jaume I, que revela a més que este tipus d'inversions són menys volàtils en períodes de crisis econòmiques, per la qual cosa resulten ser més segures. A pesar que l'evidència empírica demostra que, respecte a la rendibilitat, no hi ha diferències significatives en el comportament borsari entre la inversió socialment responsable i la convencional, el desenvolupament d'este tipus de productes a Espanya està encara en un estadi molt incipient, ocupant l'última posició en els mercats europeus.

La Catedràtica d'Economia Financera i comptabilitat María Ángeles Fernández Izquierdo explica que en l'actual literatura financera internacional hi ha un debat obert respecte a si les inversions socialment responsables impliquen un sacrifici financer (cost addicional)  o un premi (rendibilitats addicionals), sense arribar, en l'actualitat, a conclusions homogènies respecte d'això. En este context, l'objectiu principal de la investigació realitzada pel grup Sogres-Mercats Financers buscava estudiar el cas del mercat borsari espanyol, analitzant si les empreses que tenen un major compromís amb la responsabilitat social corporativa tenen un comportament borsari diferent. L'estudi també va valorar variables com la transparència i el bon govern corporatiu i com actuen estes en cicles econòmics de creixement i en moments de crisi.

Els resultats obtinguts de l'evidència empírica en l'estudi “Rendibilitat, risc i liquiditat borsària de la inversió socialment responsable” mostren que no hi ha diferències significatives  en el comportament borsari entre la inversió socialment responsable i la convencional en termes de rendibilitat borsària. “La importància d'este resultat radica en que, a través de diferents mesures de rendibilitat-risc, s’ha vist que no hi ha un sacrifici per invertir amb criteris de responsabilitat social”, ressalta Fernández Izquierdo. “A més, si els inversors continuen demandant actius financers responsables açò suposa que és perquè d'alguna manera obtenen un altre tipus de benefici en la seua funció d'inversió (rendibilitat ambiental, social o de govern corporatiu).També observem que en períodes de crisi econòmica este tipus d'inversió presenta menor volatilitat, per la qual cosa resulta ser més segura”, afig la investigadora.

A nivell mundial la inversió socialment responsable està desenvolupant-se de forma exponencial en volum de negoci, estratègies i instruments. A més, ja és habitual que els inversors puguen triar la inclusió de diferents criteris de sostenibilitat socioambiental i bon govern en les seues inversions, que posteriorment poden monitoritzar per a mesurar la qualitat de les seues carteres. No obstant això, explica Fernández Izquierdo, “a Espanya estem a la cua d'Europa respecte al creixement d'estos productes. El panorama espanyol de la inversió socialment responsable compta encara amb una limitada gamma de productes, sent els fons de pensions d'ocupació els que major desenvolupament han experimentat en la inclusió d'este tipus de criteris en les seues carteres”.

No obstant això, des del grup Sogres consideren que en la mesura que els diferents agents financers comencen a constatar el caràcter ineludible de la integració de criteris de sostenibilitat com a motor de la responsabilitat social corporativa, en els sistemes de gestió empresarial, s’avançarà en la tasca d'addicionar l'objectiu clàssic de creació de valor per a l'accionista amb la integració d'este tipus d'objectius, tot això partint de la premissa que els factors socials o ambientals són cada vegada més rellevants en les pràctiques empresarials i ja formen part de l'equació risc/rendibilitat en els mercats de valors internacionals.

Per a la catedràtica “l'anàlisi conjunta dels riscos integrals, els financers, els ambientals, els socials i els de governança generarà mecanismes que permeten millorar la transparència i han de ser claus a l'hora de buscar solucions sostenibles a llarg termini, ja que factors com la falta d'anàlisi i control de riscos rigorosos i la falta de transparència en el mercat han sigut claus en el desenvolupament de la crisi financera actual”.

Indùstria textil i sostenibilitat

El grup Sogres ha desenvolupat una metodologia per a l'ús de la lògica difusa en el disseny d'un índex integral de valoració de la sostenibilitat en les organitzacions. Esta metodologia permet demanar informació relacionada amb la sostenibilitat de les organitzacions a fi de ser utilitzada en els processos de presa de decisions internes d'empreses, així com pels grups d'interés externs com ara els inversors, l'administració pública, la societat, etc.

La metodologia desenvolupada pel grup combina el denominat model de  decisió multicriteri i la metodologia Fuzzy, la qual cosa permet, segons assenyala Fernández Izquierdo, esmenar algunes debilitats dels models de valoració de gestió l'empresa en termes  d'inversió socialment responsable. En este sentit, assenyala que la metodologia proposa una adequada tècnica estadística para per a avaluar la sostenibilitat de les organitzacions baix el terme triple bottom ‘line' que fa referència a un triple resultat a nivell econòmic, mediambiental i social;  introdueix el paper del decisor expert en el procés d'avaluació de les agències de qualificació de sostenibilitat; incorpora les preferències dels inversors i de les empreses en el procés d'avaluació de les agències de rating i aconseguix aconseguir el consens entre els inversors i les empreses.

En l'actualitat el grup està aplicant la metodologia desenvolupada en la indústria tèxtil a fi d'avaluar l'impacte ambiental tenint en compte el problema de compensació, les preferències dels actors del mercat i el procés d'aprenentatge. Es tracta d'un projecte NILS sobre “Ciència i sostenibilitat”, finançat amb fons europeus. Fernández Izquierdo explica que han “proposat la valoració de la sostenibilitat de les empreses de la indústria de peces de roba degut als seus importants impactes ambientals al llarg de la cadena de producció i subministrament. D'altra banda, la indústria tèxtil és global, atés que són produïts en diferents països, i l'ordenament jurídic d'un sol país no és capaç de fer front als grans problemes ambientals. A més, els clients no són capaços d'avaluar els impactes ambientals generats al llarg de la cadena de subministrament i els venedors no es preocupen per les etapes anteriors de la cadena”.  Per estes raons, afig, “és important proporcionar indicadors ambientals útils que permeten a les empreses mesurar el seu progrés cap a les metes ambientals, a més d'afavorir una major influència en les empreses per part dels diferents actors del mercat a fi d'avançar cap a un desenvulupament sostenible.

El grup Sogres de la Universitat Jaume I investiga des de fa més d'una dècada l'avaluació i mesurament de les Finances Sostenibles i com la inversió socialment responsable i la responsabilitat social de les organitzacions poden ser el motor del desenvolupament sostenible.