El treball d’investigació realitzat pel professor de la Universitat Jaume I Sergi Selma Castell en la seua tesi doctoral “Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. Les séquies i les hortes del Tribunal de les aigües de València” li ha permés abordar la capacitat singular d’aquests paisatges com a recurs didàctic en el camp de les Ciències Socials i plantejar un model d’aprenentatge de l’entorn extensible a gran part del territori valència amb utilitat per la població escolar.
El model, a més de visualitzar el pas del temps de forma tangible sobre el mateix paisatge, permet establir relacions i vincles entre els canvis que s’han produït i les diferents societats que els han protagonitzat, perquè “a partir d’elements concrets del paisatge podem observar els canvis i les modificacions que han anat introduint cadascuna de les cultures i parlar d’elles amb materials palpables”, comenta el professor Selma.
A més d’endinsar-nos en la història d’una forma particular, en paraules del professor, proposa i atorga un pes significatiu a la creació d’eixos de caràcter temàtic amb les quals poder percebre el pas del temps i treballar nocions com la percepció del canvi, la simultaneïtat, la causalitat o la seqüenciació, les causes i els efectes, així com crear responsabilitat social en la conservació i la sostenibilitat de l’entorn.
La tesi analitza de forma detallada nocions com paisatge històric, patrimoni i didàctica a partir d’un mateix fil conductor, la cultura de l’aigua, un aspecte més que arrelat a la cultura i al tarannà del poble valencià. El subjecte concret d’estudi sobre el qual es fa l’anàlisi històrica i paisatgística, patrimonial i cultural, així com educativa i formativa són les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València.
L’anàlisi del patrimoni hidràulic de les séquies ha fet un recorregut de les restes materials encara conservades i en funcionament, des de la captació, passant per la conducció i fins a l’aprofitament energètic que se’n feia de l’aigua. Això, li ha permet al doctorant elaborar un glossari de les construccions hidràuliques i confeccionar una llista de mesures concretes per a la protecció i recuperació dels elements més significatius d’aquest patrimoni cultural.
En les conclusions, l’autor de la investigació assegura que “els estudis del paisatge són la millor eina per comprendre la realitat actual d’un territori transformat al llarg dels segles”, perquè l’anàlisi del paisatge aporta una visió global del valor patrimonial i cultural que pot tenir l’espai analitzat, en fixar les empremtes que cada formació social deixà al llarg dels segles en la seua configuració social i funcional.
El tribunal format per Thomas F. Glick, catedràtic de la Boston University; Manuel J. Rosas Artola, professor titular de la Universitat Jaume I; i Jordi Bolòs Masclans, catedràtic de la Universitat de Lleida va atorgar la qualificació d’excel·lent cum laude amb menció Doctorat Internacional a la tesi doctoral defensada per Sergi Selma a finals de setembre i dirigida pels professors Enric Guinot Rodríguez, de la Universitat de València, i Carles Rabassa Vaquer, de l’UJI.
