Iván Mora Seró, professor del Departament de Física de la Universitat Jaume I, ha estat premiat per la Fundació Ciutat de les Arts i les Ciències-Comunitat Valenciana en la VIII Edició Premis IDEA. Aquest prestigiós certamen té com a objecte guardonar a aquells joves que destaquen especialment per la seva projecció i futur en les categories de Ciències Físico-Químiques; Ciències de la Vida; Ciències Socials, Comunicació, Art i Humanitats; i Tecnologies. El consell assessor de la fundació compta amb científics de reconegut prestigi internacional com el professor Santiago Grisolía i nou investigadors guardonats amb el premi Nobel. El premi serà lliurat el proper 5 de juny i a la cerimònia acudiran diversos premis Nobel.

Del Sol a la Nanociencia, o, usando el mundo microscópico para recolectar la energía solarés el títol de la idea de futur que ha fet a Iván Mora mereixedor d'aquest premi en la categoria de Ciències Físico-Químiques. La seva proposta integra els aspectes més avançats de la seva investigació actual en nous conceptes per a la conversió fotovoltaica. La idea sorgeix per tractar de posar remei a un vell problema de la humanitat, el problema energètic, amb una nova solució: la nanociència. La Terra rep del sol en una hora tanta energia com la que consumeix tot el gènere humà en un any. No obstant això, l'ús de l'energia solar fotovoltaica no està prou estès a causa de l'alt cost de producció de les cèl·lules solars. La nanociencia pot ajudar a reduir els costos de producció i augmentar l'eficiència de les cèl·lules.

 Iván Mora Seró va completar els seus estudis de doctorat a la Universitat de València en 2004. En aquesta etapa, la seva activitat investigadora va estar dedicada al creixement cristal·lí de semiconductors II-VI amb xicotet ample de banda, i va ser el responsable de la instal·lació del primer laboratori espanyol dedicat a la tècnica de creixement epitaxial, MOCVD (MetalOrganic Chemical Vapour Deposition). Des de 2002, és membre del Grup de Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrònics de l’UJI on ha participat en diferents projectes relacionats amb el transport electrònic en dispositius nanoestructurats, fotocatàlisi, caracterització elèctrica de dispositius fotovoltaics i electrocròmics, duent a terme desenvolupaments tant teòrics com a experimentals, entre ells, el perfeccionament de dispositius amb materials semiconductors, on ha tingut un paper destacat en l'anàlisi i comprensió dels processos físic-químics que tenen lloc en aquestes cèl·lules solars.

La seva activitat més recent està centrada en el desenvolupament de nous conceptes per a la conversió fotovoltaica, basats en dispositius nanoestructurats, sensibilitzadors inorgànics i punts quàntics. És autor de més de 70 treballs en revistes internacionals, que han rebut més de 2.000 cites, amb un índex h de 22 (aquest paràmetre de qualitat relaciona el nombre d'articles d'un autor amb la quantitat de vegades que aquests han estat citats). Ha treballat en prop de 30 projectes científics i ha participat en més de 50 congressos internacionals. La seva tasca investigadora li ha portat a realitzar estades en destacats centres d'investigació de tres continents, en països com Estats Units (N.R.E.L.), Japó (Universidad de Electrocomunicaciones), Alemanya (Helmholtz Centrum Berlin), França (C.N.R.S.), Grècia (Demokritos), Israel (Institut of Nanotechnology and Advanced Materials) o Malàisia (Sirim).

El professor Mora ha mostrat la seva satisfacció pel reconeixement rebut i ha agraït al Grup de Dispositius Fotovoltaics i Optoelectrònics i molt especialment al seu director, el catedràtic Juan Bisquert, tot el suport rebut durant aquests anys.

 El desenvolupament de la nanociència en les últimes dècades ha permès estudiar i manipular el món del molt petit (1 nanòmetre és la milionèsima part d'un mil·límetre), obrint un ampli ventall de possibilitats. En concret, els semiconductors amb els quals es construeixen les cèl·lules solars convencionals adquireixen noves i fascinants propietats en reduir la seva grandària al rang nanomètric, formant els anomenats punts quàntics. Aquests nano-objectes permeten desenvolupar, teòricament, cèl·lules solars més eficients i el seu cost de producció és inferior al dels semiconductors convencionals, ja que poden ser sintetitzats amb mètodes en solució més econòmics. La seva utilització en cèl·lules solars, amb funcionament diferent a les de silici i inspirat en el funcionament de la fotosíntesi (amb la qual les plantes porten utilitzant l'energia solar des de fa més de 3.500 milions d'anys), permetrà el desenvolupament de cèl·lules solars de baix cost.