Treballar en un entorn de contacte continu amb el patiment i la mort, on s'han de prendre decisions de gran transcendència amb urgència com és el cas de les Unitats de Vigilància Intensiva, passa factura psicològica al personal sanitari, col·lectiu en què el percentatge de depressió assoleix un 20%, el d'ansietat a un 7%, el risc que patir fatiga per compassió un 12% i el burnout un 3%. Així ho reflecteix l'estudi sobre les conseqüències psicològiques que té per al personal sanitari treballar en una Unitat de Vigilància Intensiva (UCI) realitzat pels investigadors de la Universitat Jaume I Rafael Ballester i Sandra Gómez, que destaca la necessitat desenvolupar estratègies d'intervenció per a prevenir o disminuir els símptomes associats a aquest treball.
Una vegada coneguts els factors que influeixen en el malestar emocional dels professionals, els investigadors del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiología creuen que aquesta intervenció hauria d'incloure, entre altres, aspectes com la psicoeducació, generar possibilitats de descàrrega emocional, enfortir els vincles interpersonals entre els membres del grup i l'entrenament en tècniques psicològiques que els ajude a afrontar l'impacte emocional que els genera la seua activitat diària.
Per a la realització de l'estudi “Estat emocional dels professionals sanitaris en les Unitats de Vigilància Intensiva (UCI's): factors moduladors” s'ha avaluat a 117 professionals sanitaris de la Unitat de Vigilància Intensiva de l'Hospital General de Castelló, analitzant aspectes com l'ansietat i la depressió, els factors que més estrès els produeixen, la fatiga compassiva o el burnout. Els treballadors han destacat com els elements que major estrès els generen, la sobrecàrrega de treball o la falta de recursos humans per a cobrir les necessitats. A més, assenyalen altres factors relacionats amb característiques especials del treball en una UCI, com ara la necessitat de prendre decisions de manera ràpida, les conseqüències que es poden derivar d'aquestes decisions, la pressió temporal, la falta de descansos reglats o la desvaloració de la professió. “Aquests factors són, a priori¸ difícils de canviar, perquè no són personals sinó que vénen imposats pel context. No obstant això, seria interessant tractar de desenvolupar estratègies de prevenció i intervenció que, possiblement, permeteren millorar la percepció que es té sobre aquests i el seu afrontament. Per descomptat, aquestes dades també denuncien la falta de recursos amb què compten els nostres professionals”, ressalta Rafael Ballester.
La investigació revela que al voltant d'un 12% del personal de l’UCI està en risc de patir fatiga per compassió, és a dir, que poden arribar a tenir dificultats per a experimentar els seus propis sentiments, desesperança, impotència i ràbia en resposta a l'estrès que pateixen per veure els seus pacients passant per situacions mèdiques greus. D'altra banda, un 3% presenten risc de patir burnout o síndrome d'estar cremat. Es tracta, explica Sandra Gómez, “de la sensació d'esgotament, decepció i perduda d'interès per l'activitat laboral, que sorgeix especialment en aquells que es dediquen a professions de serveis, com a conseqüència del contacte diari amb el seu treball”.
L'estudi també considera la satisfacció que els aporta als professionals el fet d'ajudar a altres. Així, “els sanitaris de la UCI es trobarien en un nivell mitjà de satisfacció amb la compassió que ofereixen als pacients. Quant a les variables demogràfiques, són les dones les més satisfetes i el personal mèdic el menys satisfet i el que més risc de fatiga per compassió presenta en comparació amb el personal d'infermeria”, segons assenyala Sandra Gómez.
L'estudi ha rebut el 29è Premi de Ciències Experimentals i Tecnologia dins de la Convocatòria de Premis Ciutat de Castelló (2012), atorgat en un acte celebrat el dilluns 23 d'abril al Teatre Principal de la ciutat.
