L’aprenentatge de tres llengües des de menuts és molt més que la suma del coneixement de les diferents llengües. Comporta també una forma diferent de parlar, un desenvolupament pragmàtic amb unes peculiaritats úniques i diferenciades, segons demostra l’estudi desenvolupat per la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat Jaume I sobre la forma en que els infants plantegen les peticions en funció de la seua exposició a una o més llengües. La investigació conclou que els infants exposats de forma seqüencial a valencià, castellà i anglès, introdueixen abans els elements mitigadors en les peticions, de forma que en lloc de demanar amb imperatius utilitzen un estil més indirecte, així, amb la introducció de l’anglès passen del “vine i juguem” a “anem i si tu vols juguem, vale?”. Així, l’estudi demostra que si promovem l’exposició al valencià i a l’anglès, podem afavorir la competència comunicativa en les tres llengües (valencià, castellà i anglès) d’infants de 2 a 5 anys, és a dir, en etapes de pre-alfabetització.
El que confirma l’estudi desenvolupat per la investigadora Maria Pilar Safont Jordà és que el sistema pragmàtic anglès influeix el valencià i castellà ja que les tres llengües interactuen entre sí. Mentre que els denominats elements mitigadors, que fan que les peticions es plantegen de forma més indirecta, comencen a tindre un presència regular en persones monolingües en anglès a partir dels 4 anys i queden establides a partir dels 8; en el cas de persones trilingües els mitigadors ja són presents tant en català com en castellà abans dels 3 anys i des de les primeres produccions en anglès. En el cas dels infants que aprenen l’anglès com a segona llengua, els estudis reflecteixen que els mitigadors no apareixen fins que no han adquirit un cert nivell de competència en anglès o han estat immersos en un país de parla anglesa, situant aquests estudis l’edat de consolidació d’aquest mitigadors entre els 7 i els 10 anys.
Safont destaca que l’estudi desenvolupat per l’UJI ve a confirmar el Model Dinàmic de Multilingüisme (Dynamic Model of Multilingalism), que planteja que la competència lingüística en multilingües (aquells que coneixen tres o més llengües) té unes peculiaritats que la diferencien de la dels bilingües o monolingües donada la seua complexitat. “La interacció entre les tres llengües promou el desenvolupament d’aspectes clau en l’adquisició i manteniment de les llengües”, explica la directora de la UEM. En aquest sentit, ressalta que “la diferència entre adquirir una segona o una tercera llengua no és sols quantitativa si no, i sobretot, qualitativa”.
Aquesta recerca s’ha dut a terme tant des d’una perspectiva longitudinal, analitzant el desenvolupament lingüístic individual d’un subjecte-tipus, com des d’una vessant menys detallada però amb més de 100 escolars. L’estudi longitudinal realitzat per investigadores de l’UJI analitza el desenvolupament pragmàtic en tres llengües durant l’etapa de pre-alfabetització i al llarg de 36 mesos, en concret dels 2 als 5 anys. Els primer resultats de l’estudi longitudinal, publicats a la revista International Journal of Multilingualism, fan referència als primers 12 mesos en els que la exposició i aprenentatge de les llengües s’ha produït de manera successiva. Per exemple, explica Safont, “com és el cas de molts xiquets al País Valencià, s’ha exposat al català des de naixement, castellà a l’any i mig i anglès a partir de dos anys i mig”. En aquest sentit, la professora de Filologia Anglesa ressalta que “no tenim coneixement de cap altre estudi que hagi tractat el desenvolupament pragmàtic en trilingües seqüencials en etapa de pre-alfabetització”.
Aquest estudi parteix d’investigacions anteriors desenvolupades pel grup de Lingüística Aplicada a l'Ensenyament de la Llengua Anglesa (LAELA) de l’UJI que venien a demostrar les avantatges del bilingüisme de cara a aprendre l’anglès com a tercera llengua. En concret, recorda Safont que des de 2005 està demostrat científicament com l’estudiantat participant en el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) de la Generalitat Valenciana té més facilitat per a l’aprenentatge de l’anglès que els monolingües o bilingües receptius, amb una escolarització prèvia en el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) que té com a llengua base el castellà. No obstant, malgrat que el coneixement de dues llengües és un factor positiu en l’adquisició d’una tercera llengua, aquests bilingüisme no garanteix l’èxit si aquesta nova llengua no s’introdueix amb la metodologia adequada. En aquest sentit, Safont explica que “si per introduir anglès entenem introduir vocabulari, com es fa a moltes escoles, això no és efectiu, l’important és que s’introdueixi com a llengua vehicular d’una assignatura. També és fonamental que estiga present tant en el context docent, a les escoles, com en l’àmbit familiar, per exemple, exposant als xiquets i xiquetes a les pel·lícules, dibuixos, contes, etc., en anglès i en valencià”.
Davant els resultats de les diferents investigacions desenvolupades en educació multilingüe, la directora de la UEM considera que en territoris bilingües com és el cas del País Valencià “el més efectiu és protegir el bilingüisme, fomentant la llengua minoritària, i exposar els infants a l’anglès com a tercera llengua”. “Per aprendre l’anglès cal el valencià, és un factor facilitador molt important”, explica “ja que les persones bilingües fan un esforç major i desenvolupen unes habilitats que possibiliten que s’enfronten a una tercera llengua amb més capacitats”.
La Unitat d’Educació Multilingüe de l’UJI té com a objectius prioritaris promoure la investigació envers el fenomen del multilingüisme i transferir els resultats a la societat. En aquest sentit, la UEM programa una sèrie de conferències i xarrades adreçades a mestres, mares i pares, ofereix assessorament a centres educatius i posa a l’abast de tots els interessats informació i recursos mitjançant la seua web.
Unitat d’Educació Multilingüe: www.laela.uji.es/uem/