En el futur de les famílies romaneses migrants, la qüestió d'un retorn definitiu al país d'origen és quasi inimaginable, encara que en un context europeu favorable a les circulacions migratòries moltes possibilitats queden obertes”. Aquesta és una de les principals conclusions a què ha arribat Elena Ramona Bucur en la seua tesi doctoral “Xarxes migratòries romaneses a Espanya. Estratègies i territoris de vida a Castelló de la Plana (Comunitat Valenciana)”, primera tesi de doctorat en cotutela entre la Universitat Jaume I i la Universitat d'Angers de França. La doctora va defensar el seu treball, que ha sigut dirigit per Jean Baptiste Humeau i Joan Serafí Bernat, membre de l'Institut Interuniversitari del Desenvolupament Local (IIDL) de la UJI, el 16 de gener del 2012 a la universitat francesa.
Per a captar la complexitat de la realitat migratòria va ser indispensable el contacte directe amb els migrants, ja que era necessari per a aportar un aclariment de la diversitat de les situacions. Aquest mètode implica completament l'investigador en la realitat quotidiana del tema, per això durant tres anys es va practicar aquesta immersió gràcies al suport d'organismes socials que treballen en l'àmbit de les migracions a la província de Castelló. La familiaritat amb els migrants ha ajudat a multiplicar les enquestes i les entrevistes i s'ha pogut observar la dura realitat viscuda per aquestes famílies.
Bucur afirma que la connexió existent entre les famílies migrants a través dels llaços actius i de les noves tecnologies de comunicació i d'informació desmitifica la concepció clàssica sobre el moviment migratori. A més, afegeix en les seues conclusions, com els temptejos entre Espanya i Romania són molt freqüents i acaben per un retorn al territori espanyol després d'una etapa de retorn al país d'origen.
L'actual crisi econòmica que afecta Espanya i particularment a la província de Castelló, on el desenvolupament del mercat immobiliari va ser un dels més potents de la geografia espanyola, ha tingut unes conseqüències nefastes per als treballadors romanesos. Així, sempre segons l'estudi presentat per Elena Ramona Bucur, en aquesta conjuntura les famílies romaneses han cercat contínuament diferents solucions per a la seua supervivència. Els programes que s'han proposat sorgits de la col·laboració entre les autoritats espanyoles i romaneses no es corresponen amb els plans dels migrants. En aquestes noves estratègies de supervivència, el paper de les dones, el treball intensiu i el seu esperit emprenedor són determinants. De fet s'afirma que hi ha una redistribució de rols en les famílies romaneses migrants, atés que els homes que abans treballaven en el sector de la construcció, actualment es troben a l'atur o sense recursos, per això s'ocupen ara de les tasques de la llar.
Al mateix temps la tesi, explica la doctora, posa al dia el desenvolupament de vertaderes xarxes religioses, familiars i d'amistat per a explicar el creixement continu dels fluxos entre Romania i Espanya que ha portat que a la província de Castelló s'hagen registrat xifres sorprenents com que el 10% de la població siga d'origen romanès.
Una de les peculiaritats que es destaca en aquest treball d'investigació és que al dia a dia dels migrants romanesos, el debat sobre polítiques europees està sempre present, i en particular l'evolució de l'estat jurídic dels treballadors romanesos a Espanya. En aquest sentit destaca la utilització inadequada dels termes “immigrant” i “estranger”, que constitueixen opacitats en la reflexió col·lectiva amb conseqüències greus sobre els responsables locals i regionals però també per als romanesos. En la majoria dels casos, el sentit correcte del “migrant” que es refereix a una persona que canvia de lloc de residència i per la qual la nacionalitat és un paràmetre insignificant està reemplaçat per una connotació negativa. El contingut del terme migrant en el llenguatge corrent es refereix a una persona en situació irregular associada a una situació de delinqüència.
Com s'ha apuntat, la immersió en els mitjans dels migrants romanesos durant aquesta investigació doctoral va ser indispensable, sent el mètode triat fonamental. Per a això es va realitzar la construcció d'una mostra de famílies amb enquestes sobre l'origen i el destí dels fons a Romania, entre altres. Les estratègies de migració i d'integració de les famílies romaneses a Castelló de la Plana es basen en noves formes de viure responent a la diversitat de les llars trobades. Així s'han estudiat des de matrimonis mixtos, noves parelles o la reagrupació familiar per citar els casos més comuns, però les escales territorials són molt variables en funció del canvi del domicili, en la mateixa regió o fora d'Espanya i segons han sigut les oportunitats de treball.
Per a finalitzar, Bucur es pregunta sobre quin serà el futur de la presència romanesa instal·lada a Castelló i a Espanya, argumentant que la qüestió es queda oberta per a un procés migratori sempre reversible i que l'única certesa és que el procés es va a generalitzar per a categories de població més variades.