Al contrari del que se sol creure, a homes i dones els afecta per igual el suport de la família en el treball i els conflictes entre la vida privada i la laboral, no obstant això, elles solen trobar més suport i facilitats a nivell social per a conciliar. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi sobre riscos psicosocials d'homes i dones en el treball desenvolupat per l'equip d'investigació WONT de Prevenció Psicosocial de la Universitat Jaume I, que estableix importants diferències entre ambdós sexes sobre com perceben i els afecten diferents factors psicosocials en el treball.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals contempla la necessitat considerar el sexe de les persones treballadores en l'avaluació e intervenció en factors psicosocials en el treball. I és que en realitat, les diferències per raó de sexe són importants, segons explica la professora de Psicologia Social, Eva Cifre. L'estudi conclou que a les dones els afecta més que als hmes la rutina, “els crema més un treball rutinari, i també els afecta més la falta d'autonomia i de suport social”. No obstant això, també hi ha coincidències. A homes i dones els influeix pràcticament per igual la sobrecàrrega de treball; l'ambigüitat de rol, és a dir, no saber exactament què és el que s'espera d'ells i elles; el mobbing o assetjament laboral; la falta de competència mental per a exercir la seua labor i el conflicte família-treball. La investigadora assenyala que aquesta última dada és “especialment interessant perquè sempre sembla que la interferència de la família en el treball afecta més les dones. Sempre estem lluitant perquè siguem iguals també en açò i sembla que es va aconseguint”.

El problema ara és que, a pesar d'afectar a ambdós, l'accés a les mesures de conciliació és més fàcil per a les dones “ja no perquè ells no vullguen, sinó moltes vegades perquè les empreses o la societat no ho veuen bé, especialment en el sector privat, i encara són pocs els homes que s'agafen permisos de paternitat, excedències…. Ens estem trobant que a ells els estan afectant cada vegada més els problemes o els conflictes que puguen produir-se a la llar però la societat de moment no està responent a aquestes necessitats que estem creant des d'un altre costat”. En aquest sentit, els homes participants en l'estudi perceben que tenen menys suport social.

L'estudi conclou que “potser en contra de l’esperat, són els homes els que pateixen un major risc (han d'afrontar majors demandes amb menors recursos) i dany (burnout) que les dones. Per això, potser haja arribat el moment de plantejar-se fins a quan s'han de mantenir les polítiques de discriminació positiva cap a les dones i com avançar cap a una vertadera política d'igualtat, almenys des de la perspectiva objecte de la present investigació”. A ambdós els afecta la interferència entre l'esfera pública i privada. La societat demanda que l'home s'involucre de manera efectiva en l'atenció de la família, però a l'hora de fer-ho troba menys possibilitats, explica Eva Cifre. En aquest sentit, l'estudi conclou que “es tracta d'aconseguir la igualtat tant a l'empresa (suport del treball a la família) com a la llar (suport de la família al treball) en ambdós sexes, la qual cosa constitueix una important labor per a la societat, sobretot a través de formació i educació en contra dels estereotips tan arrelats en la nostra societat”.

L'estudi analitza també allò que més motiva dones i homes en el treball, el denominat engagement. En aquest cas les diferències trobades per raó de sexe eren encara majors que a l'hora de valorar el que els afecta negativament.  Els homes es mostren més “enganxats” positivament al treball que les dones si perceben una baixa demanda de treball i una alta competència mental. Per la seua banda, les dones es troben més motivades si perceben un baix conflicte de rol, és a dir, tenen clar quina és la seua labor, i tenen una certa sobrecàrrega mental i emocional que perceben com un repte. La motivació augmenta a més si pensen que poden escometre el treball amb una alta eficiència.

Per a l'estudi, publicat en la revista Gestión Práctica de Riesgos Laborales, es va realizar el qüestionari RED (Recursos_Experiencias_Demandas)  desenvolupat per l'equip WONT a una mostra heterogènia pertanyent a diversos sectors ocupacionals, composta per 1.444 treballadors (39% homes i 61% dones). Posteriorment, es va aprofundir en algunes qüestions amb un estudi entre personal docent i investigador i personal d'administració i serveis de la Universitat Jaume I, a fi de comparar les respostes d'homes i dones que ocupaven els mateixos llocs de treball.  

L'equip d'investigació WONT de Prevenció Psicosocial, format per membres del Departament de Psicologia Evolutiva, Educativa, Social i Metodologia de l’UJI i dirigit per Marisa Salanova, treballa en diverses línies d'investigació a fi d'avançar en el coneixement dels factors psicosocials que afecten els treballadors i col•labora amb empreses i institucions per a transferir aquests avanços al món laboral.

Més informació: http://www.wont.uji.es/

Article: Riesgos psicosociales de hombres y mujeres en el trabajo: ¿una cuestión de diferencias?