La tesi doctoral defensada a la Universitat Jaume I per Lorna Arroyo Jiménez destaca la Guerra Civil com període històric clau en el naixement del fotoperiodisme modern, així com la figura de la fotògrafa alemanya Gerda Taro com un dels principals referents d'aquest canvi en el paradigma audiovisual. La tesi “Documentalisme tècnic en la Guerra Civil espanyola. Inicis del fotoperiodisme modern en relació a l'obra de la fotògrafa Gerda Taro ofereix un estudi detallat de la producció fotogràfica de Gerda Taro durant el període comprès entre agost de 1936 i juliol de 1937, espai temporal que acull íntegrament la producció de l'autora, desenvolupada exclusivament durant la Guerra Civil espanyola, marc on es redefinirà el concepte de fotoperiodisme gràcies a l'activitat de fotògrafs que, com l'alemanya Gerda Taro, van aplicar un fotodocumentalisme sense precedents a un camp d'acció geogràficament aliè.
L'estudi posa en relleu les raons que van impulsar a la fotoperiodista alemanya Gerda Taro a interessar-se tan apassionadament per la Guerra Civil espanyola i contempla la suma d'elements que van permetre l'oportunitat d'acció i expressió de l'autora en una activitat fotogràfica de risc, i factura essencialment masculina, especialment durant la dècada de 1930. A més, abasta tots els elements que envolten i determinen la significació de les seues fotografies, considerades tant com elements aïllats o independents, així com en relació als significats que promouen segons els seus usos. Per tot això, l'enfocament d'aquesta investigació difereix dels estudis tradicionals sobre la qüestió de la fotografia de la Guerra Civil espanyola, un tema que podria pensar-se aparentment superat i que, no obstant això, planteja algunes hipòtesis noves a partir de la idoneïtat del cas concret que destaca.
En primer lloc, vincula el naixement de la figura del reporter de guerra en sentit modern -estranger i compromès amb una causa aliena- a les tensions ideològiques dels anys trenta, larvades durant els anys de postguerra de la Primera Guerra Mundial.
En segon lloc, posa en relleu la influència que reben les pràctiques fotoperiodístiques en el marc espanyol dels altres llenguatges expressius amb els quals limita o cohabita la fotografia moderna fins a la seua activitat pràctica durant el trienni de la guerra espanyola, marc de transició d'estils i models fotogràfics.
En tercer lloc, justifica la fotografia de la Guerra Civil espanyola, punt d'inflexió de les pràctiques fotoperiodistiques, com resultat de l'enllaç ideal entre les opcions que proposa la tècnica fotogràfica en l'equador de la dècada dels trenta, el context espanyol i la mirada fotogràfica, tres oportunes i fonamentals variables que faran servir a la fotografia de la Guerra Civil espanyola com baula d'unió entre els principals models de fotografia, desenvolupats en les dues guerres mundials.
Finalment, l'estudi demostra la gran rellevància del treball fotogràfic de Gerda Taro per a l'àmbit fotoperiodístic i historiogràfic atès que en aquest conjunt d'obra es condensen les claus decisives per al desenvolupament del fotoperiodisme en les successives dècades.
Aquesta investigació, que va ser defensada el 14 de gener de 2011, ha estat dirigida pels professors Javier Marzal i Hugo Doménech, ambdós membres del Departament de Ciències de la Comunicació i del grup d'investigació en Tecnologies Aplicades a la Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I (ÍTACA UJI). La tesi doctoral ha seguit una metodologia d'investigació per a l'estudi de la imatge fotogràfica, derivada de les investigacions de Javier Marzal i del citat grup d'investigació que, per primera vegada, s'ha posat en pràctica al servei de l'estudi d'una obra fotogràfica completa i concreta, amb resultats molt destacables que permeten posar en valor la producció fotogràfica d'una figura com ara Gerda Taro, tan rellevant com desconeguda.
Fotografia: Unidentified Photographer [Gerda Taro, Guadalajara Front], July 1937 ©International Center of Photography