Investigadors del Grup d'Enginyeria de Residus (INGRES) de la Universitat Jaume I de Castelló han avaluat l'eficiència dels quatre models de recollida de residus urbans que existeixen a les ciutats espanyoles amb més de 50.000 habitants. Els resultats revelen que en el millor dels casos la recollida selectiva aconsegueix el 45% del paper i el 20% dels envasos metàl·lics o de plàstic, uns percentatges allunyats dels objectius mínims legals.

La legislació espanyola planteja reciclar almenys el 60% del paper i cartó que es genera, el 60% de vidre, el 50% dels metalls, i el 22,5% del plàstic. Però segons de l'estudi realitzat pels investigadors de la UJI només la recollida de vidre supera el mínim exigit.

“La recollida en àrees d'aportació del paper-cartó, en el millor dels casos, arriba al 45% per a distàncies màximes al contenidor de 80 metres, i el percentatge mitjà per als envasos lleugers és del 20%, per la qual cosa no s'aconsegueix el límit ni del plàstic ni del metall”, destaca a SINC Antonio Gallardo, professor de l’UJI i coautor de l'estudi. “Potser se dega al fet que la implantació de la recollida selectiva d'envasos és més recent que la del vidre”.

L'estudi, que publica la revista Waste ‘Management' al desembre del 2010, s'ha basat en enquestes realitzades en ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants. Els resultats reflecteixen que cada habitant genera diàriament 1,43 kg de residus, i que la distància al contenidor determina el que se separa en origen de cada material. Les localitats amb un major grau de separació són les que dipositen els envasos a nivell de vorera, és a dir, a una distància d'entre 25 i 30 metres del ciutadà.

En funció del municipi i la comunitat autònoma, s'han detectat quatre models de recollida. El més comú és el que separa els residus en quatre fraccions: paper-cartó, vidre, envasos i restes. Els contenidors dels tres primers se situen en una àrea d'aportació relativament allunyada (entre 80 i 250 metres de radi) i el de restes a nivell de vorera.

El model en què es recull més volum d'envasos, encara que amb un percentatge major de material no sol·licitat (impropis), és el que presenta dos contenidors a nivell de vorera (resta i envasos) i altres dos en àrea d'aportació (paper-cartó i vidre). Una tercera opció és semblant, però se substitueix el contenidor d'envasos per un altre de matèria orgànica.

Segons l'estudi, el sistema més eficient és el que recull els residus en cinc fraccions: dos en la vorera per a restes i matèria orgànica a nivell de vorera, i altres tres (paper-cartó, vidre, envasos) en l'àrea d'aportació. Aquesta opció és la que s'utilitza a Catalunya, on la llei obliga a separar la matèria orgànica.

“L'elevat fraccionament dels residus en origen i la gestió separada de cada una de les fraccions ha provocat que els ajuntaments desconeguen la composició real dels seus residus, una cosa que no succeïa fa uns anys”, indica Antonio Gallardo.

Els investigadors treballen en l'actualitat en un altre estudi sobre reciclatge en ajuntaments d'entre 5.000 i 50.000 habitants, i demostren que a les ciutats xicotetes hi ha fins a vuit models distints.

Font: La informació ha sigut elaborada i redactada per SINC (Servei d'Informació i Notícies Científiques), inscrit dins la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), i va ser publicada el 10 de febrer del 2011 en la seua pàgina web.

Antonio Gallardo, María D. Bovea, Francisco J. Colomer, Miriam Prades i Mar Carlos.
“Comparison of different collection systems for sorted household waste in Spain”.
Waste ‘Management' 30 (12): 2430–2439, desembre del 2010.