Menjar un iogurt o una gelatina, posar-se una crema farmacèutica o cosmètica, rentar-se el pèl amb xampú,… són només algunes de les nombroses accions quotidianes en les quals utilitzem gels desenvolupats a través d'un procés de gelificació. Investigadors de la Universitat Jaume I han patentat una nova família de compostos que permeten desenvolupar gels més resistents a altes temperatures, amb un elevat índex de biocompatibilitat i capaços d'actuar amb una gran varietat de dissolvents orgànics, i tot això amb una síntesi fàcil, senzilla, escalable i de baix cost.
Un gelificant és una substància que afegida en proporcions molt reduïdes, de menys d'un 1%, a un líquid ho transforma en gel. Quan el líquid utilitzat és l'aigua es denomina hidrogel. Però en el cas que els dissolvents empleats siguen orgànics, s'utilitzen per a la gelació compostos organogelants com el desenvolupat pel grup de Química Sostenible: Reactius i Catalitzadors Suportats. Química Supramolecular coordinat pel catedràtic de Química Orgànica Santiago Luis. “Normalment quan es desenvolupa un compost o una família de compostos capaços de formar organogels, solament actuen com a tals en un nombre molt reduït de dissolvents. La diferència fonamental és que la nostra família de compostos és capaç de formar gels amb un rang molt alt de dissolvents com dimetilsulfóxid, diclorometà, benzè, toluè, cloroform, etc., tenen un caràcter pràcticament universal”, explica l'investigador.
Una altra de les aportacions del compost desenvolupat en l’UJI és la seua capacitat per a mantenir la seua estabilitat en condicions de temperatures elevades. Aquesta característica és de gran utilitat tant per a la indústria cosmètica com la farmacèutica i l'alimentària, ja que en totes elles resulta molt important mantenir l'estabilitat dels gels quan els productes que els contenen es veuen sotmesos a condicions de temperatures altes. “Per exemple, una crema cosmètica que es transporta en un camió i arriba als 50ºC, pot perdre les seues propietats si el gelificant no suporta aquestes temperatures i es transforma en un líquid”, explica l'investigador, destacant que els compostos desenvolupats en els laboratoris de l’UJI “resisteixen a temperatures de quasi 100ºC i això els diferència notablement dels que hi havia fins a ara”.
A més, les estructures bàsiques químiques que formen aquests compostos són aminoàcids, substàncies molt semblants a les proteïnes o pèptids encara que més senzilles i menudes, la qual cosa permet que siguen productes en la majoria dels casos biocompatibles. “Al tenir unitats fàcilment acceptables pel món biològic és més fàcil que no presenten problemes d'incompatibilitats, al·lèrgies, toxicitats, etc., si parlem, per exemple, del món de la cosmètica o de la farmàcia”, ressalta Santiago Luis.
A totes aquests avantatges cal sumar que es tracta de compostos econòmics amb una acció gelificant a baixes concentracions. “Moltes vegades els químics desenvolupem productes molt efectius però que són tan difícils de preparar i tan cars que manquen d'aplicació. En aquest cas, els productes de partida són raonablement senzills i molt més com més gran siga l'escala a la qual es desenvolupen”, indica.
L'afany del grup de Química Sostenible: Reactius i Catalitzadors Suportats. Química Supramolecular de l’UJI per desenvolupar investigacions els resultats de les quals puguen transferir-se a la societat, contribuint així al seu avanç, es reflecteix en el fet que aquesta és ja la seua tercera patent. Amb anterioritat, el grup d'investigació va patentar un sensor d'acidesa intracel·lular, per a mesurar el pH de les cèl·lules, amb importants aplicacions de diagnòstic al permetre conèixer el grau d'acidesa dels orgànuls d'una cèl·lula, indicador lligat a diferents malalties. La seua segona patent també suposa una aportació al diagnòstic mèdic ja que es tracta d'un sensor que permet mesurar baixes concentracions de citrat. Referent a això, Santiago Luis explica que “els nivells de citrat estan relacionats amb algunes malalties sobretot cancerígenes, i és una mesura difícil de realitzar, però amb el nostre compost hem arribat a un alt nivell de sensibilitat”.