Els majors de 44 anys corren el risc de caure en importants desigualtats socials davant el que Vicent A. Querol defineix com una minusvalidesa digital en una societat cada vegada més dependent de les noves tecnologies. Querol va defensar el passat 4 de juny en la Universitat Jaume I la seua tesi, en la que analitza els usos que els majors de 44 anys fan de les noves tecnologies i molt especialment d'Internet, explorant el grau de penetració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) durant la primera dècada del segle XXI i les formes d'ús del ciberespai per part de les generacions objecte d'estudi.

Recolzat en una explotació de les dades del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) i de l'INE (Institut Nacional d'Estadístiques), la tendència mostra l'exclusió dels més majors alhora que el treball apareix com la via pràcticament exclusiva d'accés a Internet i al ciberespai. D'esta manera, s'albira una contradicció. Mentre durant l'última dècada s'ha experimentat una expansió massiva d'Internet s'ha produït, al temps, un allunyament dels majors a una quantitat de serveis dispensats a través de la xarxa. En conseqüència, conclou la tesi, per a aconseguir una ciutadania plena, les generacions de majors de 44 anys requeririen un maneig solvent d'aquestes ferramentes i, per descomptat, de l'accés dels ciutadans a les mateixes.

La tesi dirigida per Mercedes Alcañiz, del Departament de Filosofia i Sociologia de l’UJI, i Luis Camarero, de la UNED, recull també la influència de les TIC en 11 usuaris majors de 44 anys. A través d'11 entrevistes semiestructurades es mostra una visió transversal de la tecnologia en les seues vides, perquè aquí es recull la incidència en el treball, en l'interacció personal o en les seues pràctiques d’oci. Aquí es veu com la influència de la generació en la qual van nàixer i es van socialitzar emergeix en les seues paraules i experiències. És així que aquestes generacions trien els seus usos i valoren els límits del ciberespai i ofereixen, al mateix temps, una visió crítica de la xarxa o de la telefonia mòbil. L'anàlisi desenvolupada per Querol refuta els prejudicis sobre la capacitat d'ús de les TIC per part dels més majors i, a més, recull pràctiques innovadores i imprevistes d'algunes ferramentes tecnològiques. D'altra banda, la seua posició anterior en l'història a l'arribada massiva del ciberespai contribueix a una perspectiva sobre la tecnologia que aporta frescor i denúncia les múltiples rigideses d'alguns dels dispositius digitals.

La vida en les nostres societats digitals precisa, tal com conclou l'anàlisi d'aquest treball, noves transicions des de l'edat adulta cap al retir. Querol afirma, en aquest sentit, que “les alternatives passen per construir ponts cap a una nova fase del cicle vital diferent de la relació entre tecnologia i treball, mirant cap a les noves motivacions que permeten, conclosa l'etapa laboral, el dret a una ciutadania plena en aquestes societats digitals”.