Una investigació de l’UJI revela que alumnat i professorat universitari són receptius a la innovació educativa

28/04/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

L'alumnat i professorat universitari té una actitud positiva enfront de la innovació educativa segons es desprèn d'un estudi desenvolupat pel grup de Millora Educativa i Ciutadania Crítica de la Universitat Jaume I de Castelló, en col·laboració amb professorat de les dues Facultats i l'Escola Tècnica Superior de l’UJI pertanyents al Seminari Permanent d'Innovació i Ensenyament Universitari (SPIEU). I si el punt de partida és bo, l'estudi revela que la valoració es consolida o millora encara més amb l'experiència.

Per a desenvolupar la investigació, finançada per l’UJI i Bancaixa i coordinada pel professor Joan Traver, es van analitzar durant dos anys les actituds d'una mostra de 462 estudiants i 73 professors pertanyents a les dues Facultats i l'Escola Tècnica Superior de l’UJI. Els investigadors van analitzar en primer lloc les actituds de partida d'estudiants i professorat cap a la utilització en classe de noves metodologies centrades en l'alumnat como l'aprenentatge cooperatiu, treball per projectes, aprenentatge de serveis, etc. Després de comprovar-se que les actituds eren “prou positives”, Traver explica que es va analitzar com influeix el desenvolupament d'aquestes noves metodologies i es va comprovar que són capaços de “consolidar i millorar les actituds”.

Una part de la investigació es va centrar en l'alumnat de magisteri, “ja que és una experiència que els servirà per al seu futur com a docents. El que va passar en aquest col·lectiu és que les actituds de partida eren molt altes i encara així, amb l'experiència es van consolidar o van millorar. Això és difícil ja que quan es parteix d'expectatives molt altes el més normal és que baixen o com a màxim que es mantinguen, però que hi haja una millora significativa és prou interessant”, ressalta Traver. L'aplicació d'innovacions educatives en el cas dels mestres, en opinió de l'investigador, té una rellevància especial ja que “d'alguna forma conforma una predisposició de cara al que serà el seu treball com a mestres, des del punt de vista d'entendre la seua professió des d'un vessant més crític que implica la necessitat d’estar al dia, formar-se, reflexionar, compartir experiències...”.

Els avanços que s'estan produint en aquesta investigació s'estan donant a conèixer en diferents congressos i articles.

Innovació en l'espai europeo

La implantació de l'espai europeu d'educació superior (EEES) ha servit per a posar damunt de la taula la necessitat de plantejar noves metodologies docents més participatives i repensar la docència. Traver considera que “la incorporació d'aquestes metodologies ha de servir no sols per a fer més eficient la formació des del punt de vista professional, sinó per a treballar també per tal de formar els universitaris en el que significa ser ciutadans i ciutadanes que vivim en un espai democràtic. Jo crec que cal combinar les dues coses”.

Els projectes i investigacions desenvolupades pel grup de Millora Educativa i Ciutadania Crítica de l’UJI tenen com a objectiu afavorir una formació cap a “una ciutadania que es posicione críticament en un espai democràtic i que intente treballar per millorar-ho i fer-ho més just”, explica Traver. A fi d'afavorir aquest objectiu també a l'Universitat, es va crear fa uns sis anys el Seminari Permanent d'Innovació i Ensenyament Universitari en què participen al voltant de 50 professors. “Prèviament des de la Unitat de Suport Educatiu (USE) s'havien impulsat cursos concrets sobre noves metodologies educatives, però vam veure interessant portar-los més enllà perquè els professors adquirisquen el compromís d'aplicar aquestes innovacions a l'aula y posteriorment reflexionar sobre elles”. Joan Traver destaca a més que la grandària de l’UJI “permet que gent de diferents àrees puga treballar conjuntament, intercanviar experiències i criticar-les. I el que més s'ha valorat precisament en aquest seminari és aquesta diferència, el fet de treballar conjuntament gent amb experiències tan diverses ha sigut summament enriquidor”.

Des del seminari treballen també en la formació de l'alumnat. “A l'hora d'aplicar noves metodologies, els professors trobaven que els estudiants arribaven a la Universitat amb importants carències ja que, en general, som molt maldestres en allò que tinga a veure amb construir a partir de la relació social. Venien amb hàbits molt semblats als socials que estan molt lluny del que és necessari per a formar una ciutadania crítica. L'individualisme, la competitivitat,... portaven a que a l'hora de treballar cooperativament passara el mateix que en la majoria de relacions afectives, que sorgeixen discrepàncies de seguida, els mínims mai estan clars i s'acaba discutint”. Per a millorar el punt de partida, es va plantejar desenvolupar una sèrie de tallers sobre habilitats cooperatives “i amb tan sols tres o quatre hores de formació es va notar un canvi actitudinal molt significatiu”. Per això, des de fa al voltant de cinc anys el SPIEU ofereix al seu alumnat aquests tallers “que a més són impartits per estudiants formats per nosaltres, de manera que els resulten més pròxims als participants”.

Tant aquests tallers com la investigació desenvolupada demostren que l’actitud dels estudiants és altament positiva i poden adquirir de forma fàcil habilitats per a treballar amb noves metodologies educatives, “com traure-li profit a aquesta bona predisposició ja és una qüestió que depèn de la formació i l'actitud del professorat”.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions