La Universitat Jaume I treballa en l’última fase del projecte Mayordomo que facilita l’accés de persones d’edat avançada a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per a ampliar les seues relacions socials i evitar així un possible aïllament. La ferramenta informàtica que han desenvolupat conté a més un vessant terapèutic que permet avaluar el seu estat d’ànim.
L’equip d’investigació ja ha demostrat que, amb la ferramenta Mayordomo, una persona de 82 anys és capaç d’enviar una fotografia, compartir música, xatejar o mantenir una videoconferència sense problemes. Els resultats satisfactoris de les primeres mostres d’usuaris han motivat que la ferramenta informàtica es comence ara a testejar en dues residències d’ancians de València.
“En els últims anys, les administracions públiques estan potenciant la investigació que incideix a augmentar la qualitat de vida de les persones majors, un col·lectiu que està cobrant major importància pel progressiu envellint de la població europea”, comenta la investigadora Soledad Quero, pertanyent a l’equip de Cristina Botella, directora del Laboratori Labpsitec de l’UJI. Mayordomo fa ús de les noves tecnologies per a promocionar aqueix benestar i potenciar l’envelliment actiu. “En aquest sentit, un dels resultats que estem observant és que augmenta l’autoeficàcia percebuda per la persona major en sentir-se capaç d’utilitzar les ferramentes que empren els jóvens. Es trenca d’aquesta manera la bretxa existent entre les persones majors i les TIC”, explica la professora Quero.
El revolucionari programa de teleasistència cognitiva i emocional, a més d’aqueix component lúdic, conté un vessant terapèutic que servirà els professionals que tracten les persones d’edat avançada ja que avalua l’estat anímic dels usuaris i ofereix tractament. La depressió i l’ansietat són dos dels problemes més habituals entre aquesta secció de la població. Mayordomo supervisa contínuament l’estat emocional de la persona gràcies a un assistent virtual que pregunta a l’usuari com està.
“Si contesta que està bé, el programa li ofereix totes les possibilitats de l’aplicació lúdica. En canvi, si la persona major contesta que està regular, nerviosa o trist, la ferramenta fa una avaluació més exhaustiva plantejant-li distintes preguntes segons escales psicològiques validades per a avaluar el seu nivell de depressió o ansietat. Segons aquesta anàlisi, li ofereix les possibilitats del programa que des del punt de vista psicològic són més convenients en aqueix moment”, comenta la investigadora. Açò és possible mitjançant l’ús d’entorns de realitat virtual que emulen la naturalesa i que empren procediments d’inducció d’estats d’ànim alegre o relaxant.
Els records positius
El “Llibre de la vida” és una altra de les ferramentes terapèutiques amb què compta el projecte. Es tracta d’una eina de tractament més complex que ha d’estar conduïda per un terapeuta i que serveix perquè l’usuari evoque records positius específics de la seua vida. Segons Soledad Quero, “les persones majors que estan deprimides tendeixen a tenir records generals que solen ser negatius i aquesta sobregeneralització dificulta que accedisquen als esdeveniments positius que han viscut però que no recorden en aqueix moment”.
Mayordomo, a més d’anar dirigit a l’usuari de major edat, posant a la seua disposició les ferramentes lúdiques i terapèutiques, contempla altres dues plataformes: una dissenyada per a l’usuari extern, és a dir, els familiars, que tindran accés al correu i a la videoconferència; i, una altra, orientat al professional (el psicòleg o assistent social), i al que arribarien els missatges de les avaluacions contínues que realitza automàticament el programa junt amb distints nivells d’alarma indicant si la persona necessita ajuda personalitzada.
En el projecte col·laboren el Laboratori Labpsitec de l’UJI, el grup Labhuman que dirigeix Marià Alcanyís de la Universitat Politècnica de València i l’equip de Rosa Banys de la Universitat de València.
Després de la validació d’una primera versió amb un grup reduït de persones per a comprovar la usabilitat de la ferramenta, ara s’està en procés de validar-la amb una població més àmplia. Han acabat recentment les proves amb voluntaris que encara són autònoms i que, en principi, no presenten problemes psicològics, ni deficiències auditives ni visuals importants. La mostra procedia de la Universitat de Majors de l’UJI i de la UV, el més jove tenia 58 anys i el més major, 82 anys. “Tots es van mostrar satisfets amb el programa, van ser capaços d’utilitzar el sistema per si sols i els sistemes d’inducció d’emocions van assortir l’efecte desitjat. A més, van poder detectar alguns casos que necessitaven tractament psicològic”, comenta la investigadora de Castelló.
El pròxim pas és la validació final amb persones de residències d’ancians. La implantació del sistema en residències com a ferramenta terapèutica era l’objectiu prioritari de Mayordomo i s’han seleccionat dos centres de València per a les proves. La Universitat de Zuric també s’ha mostrat interessada en el projecte i testarà una versió traduïda a l’alemany en una residència del país.