Els fundadors la spin-off Cognitive Robots S.L., empresa sorgida d’un grup d’investigació de la Jaume I i participada per la Universitat, han aplicat les seues investigacions a la robòtica de serveis per a crear un cervell intel·ligent que es pot instal·lar fàcilment en distints vehicles per a convertir-los en autònoms. La primera línia d’aplicació d’aquest cervell dissenyat per l’empresa ubicada a Espaitec, Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de l’UJI, han sigut les fregadores “intel·ligents” destinades a grans superfícies com a naus industrials o supermercats. Diversos fabricants s’han mostrat interessats a incorporar aquesta nova tecnologia que en un futur es podria aplicar a les aspiradores o a les màquines talladores de gespa.
Segons la Comissió Europea, es preveu que l’anomenada “robòtica de serveis” experimente en els pròxims anys un creixement exponencial i que les màquines autònomes realitzen tot tipus de tasques de neteja, atenció de persones majors, que assistisquen en fàbriques, en operacions quirúrgiques i en situacions de perill. A més dels beneficis socials que açò puga reportar a la societat, també és una oportunitat de negoci per a la indústria però, sobretot, un repte per als investigadors.
Juan Carlos Peris Broch, professor associat de la Universitat Jaume I i soci fundador de l’empresa, explica que hi havia infinitat de productes que podien desenvolupar a partir de les investigacions del grup Cognition for Robotics Research (C4R2) a què pertany, però van decidir centrar-se en l’automatització de maquinària de neteja industrial perquè van constatar una gran demanda en el mercat.
Alguns fabricants ja havien intentat automatitzar aquests vehicles però sense massa èxit. L’alemanya Karcher, per exemple, va llançar un prototip fa uns anys emprant sonars en compte de làsers i va resultar poc precís a l’hora de calcular distàncies. “Nosaltres, en canvi, hem creat un “cervell” unint un ordinador, un làser de rastreig que detecta distàncies i una sèrie de sensors i actuadors controlats per microcontroladors distribuïts per la màquina. L’altra diferència és que, a més de les tècniques tradicionals de robòtica de navegació, s’ha integrat a l’ordinador les tècniques de raonament qualitatiu”, comenta el professor Peris.
L’ordinador analitza les mesures del làser i dels sensors que posseeix el vehicle. Si l’aparell és gran es col·loca un anell de sonars i infrarojos al llarg de tot el cos de la màquina per a tenir una completa detecció d’obstacles. Amb totes les dades, el robot construeix un mapa de l’entorn i és capaç de desplaçar-se i fer una escombrada de neteja sense necessitat conductor.
La sòcia del professor Peris, María Teresa Escrig Monferrer, es troba actualment als Estats Units per a llançar el producte. Segons explica l’investigador, “s’ha presentat la iniciativa en unes quantes fires de neteja i la nostra idea ha despertat molt d’interès. De fet, hi ha organitzades visites a Castelló amb alguns dels principals fabricants. L’objectiu de les reunions serà conèixer-nos i mostrar-los el prototip, un “cervell” fàcil d’instal·lar a les seues màquines que estarà format per un mòdul central contenint l’ordinador i el làser, i es connectarà per mitjà d’un bus de dades als diferents microcontroladors”.
De la Universitat a l’empresa
María Teresa Escrig, doctora en Enginyeria Informàtica de l’UJI, va crear fa una dècada el grup d’investigació Cognition for Robotics Research (C4R2) per a treballar sobre la utilització de tècniques de raonament qualitatiu aplicat a la robòtica. Açò és, aconseguir que els robots construïsquen mapes de l’entorn amb la informació més rellevant procedent dels seus sensors, interpretar les dites dades, realitzar la tasca encomanada i aprendre durant el procés.
Juan Carlos Peris es va integrar en l’equip en 2001 per a dur a terme el seu doctorat i posar en pràctica els estudis teòrics desenvolupats per María Teresa Escrig. En 2006 els dos van decidir crear una spin-off per a desenvolupar noves aplicacions amb els resultats obtinguts i es va constituir formalment Cognitive Robots un any més tard. Per a la redacció del Pla d’Empresa i la posada en marxa de la spin-off van comptar amb l’assessorament de l’Oficina de Cooperació en Investigació i Desenvolupament Tecnològic (OCIT) de la Universitat i de les oficines de València i Castelló del Centre Europeu d’Empreses i Innovació (CEEI).
El següent pas va ser aconseguir un préstec Neotec del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), el suport de l’inversor privat Federico Castellans i la transferència de tecnologia per part de la Universitat. L’activitat va començar a finals de 2008 i recentment l’empresa ha començat el traslladat a l’edifici Espaitec1, la incubadora d’empreses de base tecnològica del Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de la Universitat Jaume I.