Una tesi doctoral confirma l’impacte psicològic negatiu de les imatges televisives de l’11M en escolars de Castelló

12/05/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Les imatges més escabroses de l’atemptat de l'11 de març del 2004 a Madrid van impactar en la retina dels escolars de Castelló i van causar en ells una cascada de reaccions emocionals, infravalorades en molts casos per pares i professors. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de la Universitat Jaume I (UJI) que demostra l’elevada reactivitat emocional dels xiquets davant de desastres seguits per televisió.

La recent successió d’esdeveniments internacionals impactants com ara els atemptats de l'11 de setembre als Estats Units o el tsunami que va arrasar el sud-est asiàtic, ha despertat l’interès dels investigadors per conèixer com els desastres afecten a la salut mental dels xiquets. Aquest és l’objectiu de l’estudi que ha donat lloc a la tesi doctoral titulada El 11M. Un estudio sobre su impacto psicológico desde el entorno familiar y escolar en escolares de infantil y primaria, realitzada per Mónica García Renedo i codirigida pels professors del Departament de Psicologia Evolutiva, Educativa, Social i Metodologia de l’UJI José Manuel Gil Beltrán i Antonio Caballer Miedes.

Per a això, els investigadors van estudiar l’estat emocional de 116 alumnes d’un col·legi públic de Castelló de la Plana amb edats compreses entre 8 i 12 anys un mes després de l’atemptat de l'11 de març del 2004 a Madrid a partir d’un qüestionari, de les redaccions i dibuixos que van elaborar. «Un succés d’aquestes característiques, poc freqüents i inesperats, ens brindava una oportunitat per a estudiar com els xiquets perceben aquestes situacions de violència desmesurada i quines reaccions mostren davant de tals fets. De la mateixa manera, ens interessava conèixer com s’havia abordat aquesta situació des de l’entorn escolar i familiar», explica Mónica García Renedo, autora de l’estudi.

Els resultats no presenten cap dubte sobre l’impacte de les imatges emeses per les televisions després del succés. El 89% dels xiquets enquestats va afirmar haver vist les imatges de l’atemptat que es van mostrar per televisió enfront d’un 12% que va assegurar no haver-les vist. Els xiquets que van veure les imatges per televisió van mostrar més reaccions emocionals que aquells xiquets que no les van veure. Un 20,4% dels escolars que van veure les seqüències va sentir por, enfront d’un 0% dels que no les van veure; un 40,8% va sentir tristesa enfront del 23,1%; i un 34% dels xiquets que van veure les imatges va sentir pena enfront d'un 15,4% dels que no les van veure.

«Van ser les imatges dels morts i ferits (77,2%) i els trens destrossats (29,7%) les que més van impactar els xiquets. De fet, un 40% d’aquells xiquets a qui els va impactar la visió de cossos i ferits ens van donar detalls escabrosos i imatges molt concretes de morts i ferits que van retindre en la seua memòria un mes després del succés», comenta García Renedo.

L’impacte d’aquestes imatges queda reflectit en els dibuixos que els xiquets van traçar sobre l’11M. En aquests dibuixos, el 54% dels xiquets dibuixa persones mortes i ferides amb parts mutilades esteses per tot el foli. A més, els xiquets reforcen aquesta situació pintant tolls de sang al voltant dels cossos mutilats. «Aquests resultats són consistents amb altres estudis i indiquen l’impacte negatiu de la televisió en la salut mental dels xiquets en aquests casos. Aquells xiquets que van veure les imatges mostrades per televisió van experimentar més reaccions emocionals», assenyala l’autora de l’estudi. Unes reaccions emocionals que persistien un mes després de l’atemptat en el 60% dels casos.

La televisió va ser, amb diferència, la principal font d’informació sobre el succés per als xiquets. El 77% dels escolars van rebre algun tipus d’informació des de l’entorn familiar, principalment motivada per les qüestions que els xiquets els anaven plantejant, encara que ni els professors ni els pares van ser conscients de l’efecte de l’atemptat en els menors. «Els adults tendeixen a infravalorar la resposta emocional dels més xicotets pensant que el seu desenvolupament cognitiu i emocional no els permet entendre la magnitud de la situació. En el nostre estudi, tot i que els xiquets ens van informar d’intenses emocions, els pares i els professors ens van indicar que la resposta dels xiquets va ser escassa i que a penes van observar cap emoció en ells», explica García Renedo.

Per a cobrir aquestes carències, els investigadors han desenvolupat una pàgina web especialitzada per a pares que proporciona informació i assessorament als adults perquè ajuden els seus fills/alumnes a fer front a una situació de desastre com la de l’11M. El web podrà ser visitat en breu des de l'Observatori Psicosocial de Recursos en Situacions de Desastre (OPSIDE) de l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de l’UJI: www.opside.uji.es

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions