Investigadors del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de la Universitat Jaume I (UJI) han estudiat la capacitat de distints genotips de cítrics per a capejar els estralls produïts pels alts nivells de salinitat en l’aigua de reg. L’objectiu és trobar els més resistents i descobrir els mecanismes que empren per aconseguir-ho.

Els científics del grup d’investigació Ecofisiologia agrícola van investigar els efectes de l’estrès salí sobre l’estabilitat de la maquinària fotosintètica de diferents genotips de cítrics amb major o menor tolerància als ambients salins: citrumelo Swingle, citrange Carrizo, citrange C35, mandarí Cleòpatra i Forner-Alcaide núm. 5 (FA5). Sota idèntiques condicions d’estrès salí, els paràmetres fluorescents de la clorofil•la van indicar danys greus en l’activitat fotosintètica dels portaempelts més sensibles a la salinitat com el citrumelo i els citranges, mentre que el mandarí Cleòpatra i el FA5 van resultar menys afectats.

«Si definim la tolerància a la salinitat com l’absència de símptomes tòxics en les fulles i la subsegüent mort de la planta, les dades d’aquesta investigació indiquen que FA5 és el genotip que millor tolera la salinitat dels cinc estudiats», expliquen els científics en un article publicat en la revista Environmental and Experimental Botany.

«El citrumelo Swingle va ser el genotip cítric més sensible a l’estrès salí seguit dels citranges Carrizo i C35, que van mostrar una tolerància de baixa a moderada, i el mandarí Cleòpatra amb una tolerància de moderada a alta», assenyalen els autors.

La salinitat és un dels factors que més afecten a l’activitat de les plantes de cultiu. Els seus efectes es tradueixen en una forta reducció del creixement de l’arbre i de la producció i, si les condicions de salinitat persisteixen, en la mort. La limitació del creixement es deu en primer lloc a un efecte osmòtic fruit de l’acumulació de sals en l’exterior de les arrels, mentre que l’acumulació d’ions salins tòxics a l’interior dels teixits de la planta provoca un dany progressiu en nombrosos processos fisiològics.

En cítrics, els efectes de la salinitat estan associats a l’acumulació d’ions de clorur en els teixits. El clorur acumulat en les fulles causa una ralentització progressiva del creixement de la planta i una reducció en l’activitat fotosintètica i de transpiració. La tolerància dels portaempelts cítrics a la salinitat s’ha relacionat amb l’habilitat per a restringir o, almenys, reduir l’acumulació d’ions de clorur en els brots.

«Les nostres dades indiquen que aquesta podria ser una explicació plausible quan es compara la tolerància a l’estrès salí en els cinc genotips estudiats en els que la diferència de tolerància està relacionada amb l’acumulació d’ions de clorur en les fulles», expliquen els investigadors. No obstant, a la llum dels resultats dels experiments, admeten que han d’existir uns altres mecanismes, a part de l’exclusió del clorur, que proporcionen a algunes plantes una major capacitat per a evitar els efectes de l’estrès salí, com podrien ser la «compartimentació cel•lular o l’increment de l’habilitat per a la neteja de radicals d’oxigen».

La investigació, en la qual han participat els professors de l’UJI Aurelio Gómez, María F. López, Vicent Arbona i Rosa M. Pérez, continuarà amb la recerca de patrons tolerants a l’estrès salí a través d’un procés de mutagènesis i selecció de nous genotips.