Quin és el millor sistema de recollida selectiva de residus per a cada ciutat? Aquesta és la pregunta a la qual intenten respondre investigadors del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció de la Universitat Jaume I en un projecte que pretén fixar paràmetres objectius per elegir el model idoni de recol•lecció de fem segons l’entorn urbà concret.

Per a això, els científics del grup Enginyeria de Residus (Ingres) han estudiat els models de recollida selectiva de residus en prop de 100 ciutats espanyoles amb més de 50.000 habitants, agrupades en quatre regions bàsiques: cantàbric, centre, mediterrani i sud. En una primera fase, el projecte ha consistit a recopilar informació sobre la generació, composició i sistemes de recol•lecció de cada un d’aquests municipis. En una segona fase, els investigadors utilitzaran les dades per a dissenyar una eina que permeta assignar un model de recollida d’acord amb les característiques de la ciutat on s’haja d’implantar.

«El que pretenem determinar amb aquest treball, a partir de models ja implantats en ciutats espanyoles, són els factors que més afecten al bon funcionament de la recollida selectiva en la nostra societat, des del punt de vista del grau de separació en origen i el grau de qualitat dels materials separats. Açò possibilitarà la creació d’una base de dades referides a les nostres ciutats, que ajude els tècnics a dissenyar programes de recol•lecció adequats», expliquen els investigadors.

L’augment de la població, els nous hàbits de consum i els nous mètodes de condicionament dels productes ha augmentat de forma espectacular la producció de residus i, sobretot, ha variat la composició dels fems. El Ministeri de Medi Ambient calcula que a Espanya la taxa de generació diària de deixalles ha passat de 0,61 quilograms per habitant en 1978 a 1,44 en 2004.

Aquesta nova situació va portar en 2001 a imposar per llei la recollida selectiva en totes les poblacions majors de 5.000 habitants. Des de llavors els ajuntaments s’afanyen a dissenyar models de recollida de fem segons criteris de separació en origen, és a dir, en els punts de depòsit distribuïts per la ciutat on acudeixen ciutadans i comerços.

«Però la implantació de sistemes que no són els apropiats per a la zona en qüestió i basats en indicadors i experiències d’altres països, pot donar lloc a molts fracassos, provocant alhora una repercussió social negativa important», comenten els investigats de l’UJI. D’ací la importància d’aquest estudi específic per a Espanya, que ha rebut el finançament del Ministeri de Medi Ambient.

Quan concloga la segona part del projecte, els investigadors seran capaços de determinar, entre altres paràmetres, el grau de recuperació en origen, que indica el percentatge de cada tipus de materials (vidre, paper i cartó, matèria orgànica) que els usuaris separen correctament en els contenidors específics. Conèixer aqueix indicador és útil per pronosticar i programar els efectius necessaris per a la recollida i posterior tractament dels residus sòlids urbans.

L’objectiu, quan finalitze el projecte, és disposar d’una eina amb la qual poder dissenyar un sistema de gestió de residus d’acord amb les necessitats de cada població, i un conjunt d’indicadors per a controlar i avaluar de manera contínua el funcionament dels sistemes.

Mentrestant, les primeres conclusions de l’estudi dibuixen una situació un tant caòtica. «Són molts els models diferents posats en funcionament per a la recollida selectiva de residus, però són pocs els casos en els quals l’Administració ofereix dades sobre rendiments, és a dir, els percentatges de residus separats en origen», lamenten els científics de l’UJI.

A més, són molt poques les ciutats espanyoles que retiren de manera separada la matèria orgànica (la més abundant en els contenidors). «Ni fins i tot en la regió del Mediterrani, a excepció d’algunes poblacions catalanes, on hi ha més plantes i tradició de compostatge».

La segona fase del projecte finalitzarà a l’abril de 2008.