Tres projectes de la Universitat Jaume I de Castelló han obtingut més de tres-cents mil euros en l'última convocatòria del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023 en l’àmbit de l’energia per a millorar l’eficiència de la tecnologia de refrigeració, la transferència d’oxigen en les estacions de depuració d’aigües residuals i dispositius optoelectrònics com ara cèl·lules solars i díodes emissors de llum (LED).
El projecte «Sistemes avançats de refrigeració multietapa per a aplicacions de baixa temperatura (HELTHA)», dirigit pels investigadors Daniel Sánchez i Rodrigo Llopis del Grup de Recerca en Enginyeria Tèrmica (GIT) i en el qual també participa el Grup d'Enginyeria Tèrmica i de Fluids (ITF) de la Universitat Pública de Navarra, té el propòsit d'avançar en el coneixement i la tecnologia de refrigeració per a proporcionar solucions que milloren el seu rendiment energètic, l'ús del qual és responsable del 7,8% de les emissions de gasos hivernacle.
Per a això, els dos equips de recerca treballaran per a ampliar el mapa de les tecnologies de refrigeració natural en tres aspectes: noves arquitectures de refrigeració d'alta eficiència, noves mescles de refrigerants, i aplicacions híbrides de dues tecnologies juntes (comprensió de vapor i termoelectricitat). El desenvolupament d’aquest projecte compta amb dos subprojectes coordinats anomenats ARALT i NOTEVAC, dirigits pel Grup de Recerca en Enginyeria Tèrmica (GIT) i el Grup d'Enginyeria Tèrmica i de Fluids (ITF), respectivament. La dotació pressupostaria conjunta ha sigut de 242.000 euros amb 133.100 euros pel projecte desenvolupat a l’UJI.
L'estudi «Millora de l'eficiència energètica en EDAR mitjançant processos d'intensificació en la transferència d'oxigen a través de la ventilació dinàmica i l'increment de l'agitació», dirigit pels investigadors Sergio Xiva i Raúl Martínez del Grup Fluids Multifàsics (GFM), se centrarà a estudiar i millorar l'eficiència d'un dels processos que més energia consumeix en les estacions de depuració d'aigües residuals (EDAR) que és la transferència d'oxigen mitjançant el procediment de ventilació, que suposa prop del 50% en les depuradores amb fangs actius.
Per a això, l'equip investigador realitzarà un estudi experimental de dos procediments d'intensificació (ús d'agitadors submergibles i ventilació dinàmica) amb l'objectiu de millorar l'eficiència del procés de transferència d'oxigen i afavorir l'estalvi d'energia. Finançat amb 114.950 euros, l'experimentació es durà a terme en dues instal·lacions en funcionament, una d'elles la del CIRTESU, primer Centre d’Investigació en Robòtica i Tecnologies Subaquàtiques de la Comunitat Valenciana, ubicat al campus universitari castellonenc.
El projecte «Punts quàntics de perovskita (PQD) completament coberts per una capa cristal·lina a través de l'enginyeria de nucli/capa per a díodes emissors de llum (LED) estables (She-LED)», dirigit per la investigadora Sofía Masi del Grup de Semiconductors Avançats (GAS) i de l'Institut de Materials Avançats (INAM), pretén millorar l'eficiència de dispositius optoelectrònics com ara cèl·lules solars i díodes emissors de llum (LED) per a desenvolupar tecnologies que permeten estalviar energia.
Finançat amb 84.700 euros, l'estudi se centrarà a optimitzar l'estabilitat a llarg termini dels punts quàntics de perovskita i el rendiment quàntic de fotoluminescència per a fabricar dispositius optoelectrònics estables en aire i LED (blancs o monocromàtics) amb propietats més enllà de l'estat actual en termes d'emissió de llum, lluentor, luminància i estabilitat ambiental i aquàtica que també tindran aplicació en fotocatàlisis.
PLA ESTATAL DE RECERCA
El personal investigador de la Universitat Jaume I de Castelló ha obtingut 4,17 milions d'euros de l'Agència Estatal de Recerca, dos més que en la convocatòria anterior, per al desenvolupament de 38 nous projectes de recerca del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023, que centra els seus objectius en els sectors més estratègics per a la recuperació, com són la salut, la transició ecològica i la digitalització.
La taxa d'èxit (nombre de projectes aprovats del total presentats) se situa en el 70% (la mitjana nacional és d'un 50%) i amb un finançament mitjà per projecte d'uns 110.000 euros i 14 projectes més que en l'anterior edició. Amb la convocatòria de 2021, la Universitat Jaume I aconsegueix els 23,7 milions d'euros de finançament per a R+D+i des de la posada en marxa de l'Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació fa una dècada.