Cicle d’activitats al voltant del teatre Facultat de Ciències Humanes i Socials.
Espai de l’Aula de Teatre Carles Pons (JB2S12AA)
Espectacles de fi de curs de l’Aula de Teatre Carles Pons, dirigits per Cesca Salazar, Joan Comes i Regina Prades.
Culs cults?
Intèrprets: Antonio Andrés, Loli Blanco, Susanna Domènech, Sandra Gil, Jesús García, Alejandro Montserrat, Beatriu Pauner, Lorena Ruiz, José Bravo, Irene Gómez, Paloma Pallarés, Patrícia Pantoja, Héctor Salvador, Ximo Segura, Raquel Vidal, Arantxa Vivas i Anna Navarro.
Gimnasos, músculs, dietes, ritme de màquina, suors, esteroides, etc., etc., etc. Realment el culte al cos és cultura? Com diria Raphael... Aquaaaariuuuuuussssssss!
In-comunicats
Intèrprets: Álex Alba, Ana García, Antonio Bachero, Cristian Arenós, Fernando Luengo, Herminia Montins, Lourdes Pallarés, Maurici Royo, Natalia Rey, Verónica Mangriñán i Vicent Sanz.
Un aparador de microescenes al voltant dels nostres hàbits comunicatius. La manca de capacitat per escoltar, les evasives, la manipulació lingüística, les màscares, la manca de recursos... Una llarga llista de mecanismes que utilitzem amb tota normalitat. Per què serà?
Teatre Municipal de Benicàssim (espectacle del Projecte Alcover).
The Backroom (L’habitació del darrera)
Intèrprets: Xevi Ausellé, Gerard Ausellé, Carles Corts, Jordi Garangou i Jordi Puig. Autor: Adrian Pagan. Direcció: Xavier Pujolràs.
Cinc dissabtes d’un mes de setembre. Una vida comprimida on tot es multiplica per mil, en una habitació d’un prostíbul masculí d’Earls Court, a Londres. El tema de la prostitució masculina homosexual serveix d’excusa per parlar, en to de comèdia, de la vida i de les relacions humanes, en general.
Teatre Municipal de Benicàssim (espectacle del Projecte Alcover).
Swimming Pool
Intèrprets: Mercè Tienda, Mónica Pérez, Juli Disla i Joan Miquel Reig. Autor: Juli Disla. Direcció: Cristina García.
"Feliç, qui sap estimar, tan humilment com jo voldria", a partir d’aquesta frase de Marta Pessarrodona, plena d’ambigüitats i alhora transparent, i extremadament senzilla, l’autor ens proposa mirar el personatges a la recerca del màxim exponent de la felicitat: estimar i ser estimat. I fer-ho d’una manera fluïda, sense entrebancs, deixant-se dur, amb el cor i amb la sang.
