Universitat Jaume I - UJI - Castello

Concert nou de Tàrrega

Tàrrega des del jazz, el flamenc i la música de cambra per Manel Brancal

La Universitat Jaume I i els Ajuntaments de Benicàssim i Vila-real

Es complauen a convidar-vos al concert “Nou de Tàrrega” en homenatge a l’esmentat compositor amb catorze de les seues obres adaptades pel músic Manolo Brancal, que tindrà lloc el diumenge, 19 d’abril, a les 19.30 hores, a l’Auditori de Vila-real, Av. La Murà, 1, de Vila-real.

Sobre nou de Tàrrega

Possiblement un disc sobre la música de Francesc Tàrrega on la guitarra no es la protagonista puga semblar estrany, d´entrada. A mi el que de veritat em resulta estrany i significatiu és que de Tàrrega, el guitarrrista més universal, es conega i s parle més bé poc a la seua terra. Al mateix temps una melodía seua, Gran Vals, és la més escoltada en tot el planeta… per ser el to de benvinguda als terminals d´una coneguda empresa de telefonía mòbil.

Aquest disc és el resultat de dos anys de treball d´investigació sobre l´obra de Tàrrega, en un intent de posar atenció sobre l´excepcional de la seua obra i figura. Excel·lent compositor i transcriptor dels clàssics a la guitarra, la seua obra, emperò, té una forta arrel popular. Tàrrega s´inspirà en la música popular del seu temps a moltes de les seues composicions.

I quina millor manera de revisitar la seua música que adaptant algunes de les seues peces més conegudes a estils musicals que avui ens resulten populars: Tàrrega en clau de jazz, flamenc, tango o música de cambra. Tàrrega cantat. Tàrrega des del piano o la guitarra elèctrica, tot i així íntim. Tàrrega amb violí, flauta, acordió, bateria, contrabaix, quartet de corda i fins i tot big band…Tàrrega des de les altres músiques, les que per alguns són músiques amb minúscula: música nova per a un compositor immortal que encara avui continua essent innovador. Música actual tot i estar composta fa més d´un segle. Tàrrega avui i per sempre, Tàrrega.

En escoltar les composicions originals de Tàrrega es té la impressió de que, malgrat la seua aparent senzillesa, les seues harmonitzacions són exemplars: les notes, una per una, tenen el seu lloc precís i exacte, la qual cosa m´ha causat no pocs dubtes i maldecaps… En alguns arranjaments he procurat ésser rigorós, respectant totes i cadascuna de les notes. En altres no ho he estat tant i m´he estimat més deixar-les volar i que elles mateixa trien el rumb, sense complexes. Sóc d´aquells que pensen que en música no hi ha res intocable i no crec en l´art que fa olor de naftalina ni en La Música, única, veritable i amb majúscules.

M'agradaria que escoltares aquest disc atentament, sense prejudicis. I espero que el gaudisques tant com així ho hem fet tots els músics que d´ell formem part. Que després escoltes les peces originals per a guitarra i hi trobes coincidències o no, que veges a Tàrrega com a un dels nostres, patrimoni cultural de tots i no només d´uns quants. Què pensar, sinó, d´un músic que, quan acabava les seues actuacions només demanava un “puestet”per seguir tocant, que amb els anys fugia cada vegada més del reconeixement públic, que preferia la reunió d´amics a les sales de concerts, que per modèstia quasi mai tocava els seus bellíssims preludis en programa−malgrat la seua dificultat tècnica i singular bellesa melòdica− que oferia els seu art debades als desafavorits, que elevà la guitarra a la mateixa categoría que els restants instruments de l´orquestra?

Reivindique un Tàrrega de tothom i per tothom. Fins al punt que feliçment s´ha aconseguit aplegar esforços per part de tres institucions diferents (UJI i Ajuntaments de Benicàssim i Vila-real) per donar llum verda a aquest projecte, esforços que agraïsc sincerament.

Per acabar, jo sóc guitarrista, casualment vaig viure durant set anys al mateix carrer de la Moreria a Castelló on Francesc Tàrrega visqué fa ja cent-cinquanta anys, vaig nàixer al Grau de Castelló, el mateix barri mariner d´on era un dels seus primers mestres de guitarra (el Cego de la Marina) i… els meus pares em deien en to jocós “Tàrrega!”quan als nou anys feia les meues desafinades primeres tentines amb la guitarra… Coincidències curioses que, sumades a l´admiració que em produeix la seua obra m´han portat a dedicar tantes hores del meu temps a aquest treball, que oferisc a tots els qui estimen la música sense cap distinció de categories. La menys tangible de les arts i, potser per això, la millor. La música, amb minúscula. 

Manel Brancal