Un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’empresa Eresa revela l’existència d’una anatomia diferent en xicotetes àrees del cervell que podrien ajudar a explicar perquè un mateix estímul desencadena ansietat en unes persones i no en altres.

Segons els autors del treball, publicat recentment en la revista científica NeuroImage, determinats cervells actuen a través d’un mecanisme que els fa més proclius a patir i no controlar l’ansietat que altres davant idèntiques situacions. En els pacients amb trastorns d’ansietat hi ha una activació excessiva davant d’alguns estímuls, la qual cosa provoca una resposta desproporcionada front a vivències que subjectivament entenen com a tenses, estressants o perilloses. L’ansietat vindria determinada per l’activació excessiva de la por o la incapacitat per a satisfer les necessitats que consideren importants, per la qual cosa els resultaria difícil reaccionar davant de la situació de tensió o estrès, desencadenant el consegüent sentiment de frustració; d’ací la freqüent relació amb les afeccions de caràcter depressiu.

En els trastorns d’ansietat es produeix un excessiu sentiment de falta de recompensa o fins i tot de càstig. Els científics espanyols han descobert, per mitjà de l’ús de la ressonància magnètica funcional, que en aquest tipus de pacients hi ha una activació excessiva de l’anomenat sistema d’inhibició del comportament (BIS, les seues sigles en anglès) davant d’estímuls aversius.

El model neuropsicològic de l’ansietat proposat pels corrents de la psicologia actual es basa en l’existència de l’esmentat sistema d’inhibició del comportament que de forma natural s’activa per estímuls de càstig o falta de recompensa; estímuls de por innata –que porten a sentir com a amenaçadors certs estímuls sense necessitat d’aprenentatge, per exemple, la proximitat d’un tren i el risc a l’atropellament-; o estímuls de por nova –adquirits per l’experiència o vivència, cas de les fòbies i l’estrès posttraumàtic-.

Les regions cerebrals involucrades en substrat anatòmic del BIS són l’amígdala cerebral i el sistema septohipocampal. Per tant, el mesurament d’aquesta resposta alterada d’ansietat i hiperactivitat que presenten els pacients amb predisposició a patir ansietat davant d’estímuls de càstig o absència de premi es pot mesurar en la incidència sobre aquestes àrees encefàliques mentre realitzen un test de sensibilitat dels mecanismes de recompensa o càstig.

Un equip d’investigadors pertanyents a l’UJI i a la UAB, en col•laboració amb l’empresa de diagnòstic per imatge Eresa, han realitzat a 63 individus el test de sensibilitat i un estudi de ressonància magnètica que permet quantificar el volum de substància grisa en les diferents estructures encefàliques.

La investigació revela que hi ha un major volum de substància grisa encefàlica en les regions cerebrals parahipocamp dret, amígdala cerebral dreta i parahipocamp anterior esquerre d’aquells individus amb majors valors en el test, coincident amb les regions anatòmiques que s’accionen davant d’estímuls de càstig o recompensa.

Segons Vicente Belloch, director científic d’Eresa i professor associat en la Universitat Jaume I de Castelló, la investigació conjunta d’ambdues universitats al costat de la companyia Eresa «revela l’existència d’una anatomia diferent en xicotetes àrees del cervell que podrien ajudar a explicar en part perquè un estímul és desencadenant d’ansietat per a unes persones i no per a altres». Però els mateixos investigadors reconeixen que encara hi ha incògnites per desvelar. «Es desconeix quin és el mecanisme pel qual aquest augment de volum de substància grisa produeix un augment de la puntuació del qüestionari», recorda Belloch.