Universitat Jaume I - UJI - Castello

El 48,5% de les joves diagnosticades d’anorèxia o bulímia pateix també un trastorn de personalitat. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi realitzat per científiques de la Universitat Jaume I que pretén revelar si hi ha alguna connexió entre els trastorns alimentaris i determinades característiques de la personalitat.

Donar resposta a aquest enigma pot tindre una importància capital per diverses raons. Una és la prevenció, perquè descobrir una relació entre els trastorns alimentaris i els de personalitat podria ajudar a detectar a temps a persones que, per determinats trets de la seua personalitat, són especialment vulnerables a desenvolupar anorèxia o bulímia.

Una altra de les raons té a veure amb el tractament d’aquestes patologies. Encara que els tractaments són efectius, hi ha un percentatge elevat de recaigudes. Descobrir la influència dels trastorns de personalitat en la propensió a la recaiguda pot ajudar també a augmentar les possibilitats d’èxit del tractament.

Amb aquests objectius en ment, les investigadores del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiología van analitzar la personalitat de 150 dones joves amb una edat mitjana de 24 anys i distribuïdes en tres grups distints. Un primer grup compost per joves diagnosticades de bulímia nerviosa de tipus purgatiu (60%) i d’anorèxia nerviosa de tipus purgatiu (40%), un segon grup compost per participants que, sense estar malaltes, mostraven conductes de restricció alimentària i, finalment, un tercer grup de control.

«El que vam veure és que un 48,5% de les pacients del primer grup, és a dir, xiques amb anorèxia o bulímia nervioses, complia criteris d’un trastorn de personalitat», comenta Azucena García Palacios, investigadora principal de l’estudi. Els patrons de personalitat patològica més freqüents eren el tipus evitatiu i l’autodestructiu. Uns patrons que, en acompanyar els trastorns alimentaris, poden tindre un paper important en el fracàs dels tractaments de l’anorèxia i la bulímia.

«Aquest resultat recolza la idea cada vegada més estesa de la necessitat de dissenyar i validar programes de tractament dels trastorns de la conducta alimentària que incloguen components i estratègies dirigits al tractament de la patologia de la personalitat», assenyalen les autores.

D’altra banda, les investigadores van trobar que les participants del segon grup (compost per joves no malaltes però amb certes conductes de restricció alimentària que poden interpretar-se com un preludi de l’anorèxia o la bulímia) presentaven puntuacions «significativament» majors respecte al grup control en aspectes de patologia alimentària i de personalitat. És a dir, que a més d’una certa tendència a controlar la seua ingesta de calories, aquestes joves posseïen certs traços de personalitat patològica.

«Una informació rellevant a tindre en compte és que el fet de patir una patologia de la personalitat té un alt valor predictiu respecte a la gravetat, comorbilitat amb altres trastorns com els desordres de l’estat d’ànim, la història d’intents de suïcidi, o el nombre d’hospitalitzacions psiquiàtriques, així com la resposta al tractament», conclouen les investigadores.

En l’estudi han participat, a més d’Azucena García, les investigadores Cristina Botella, Adoración Reyes Moliner i Soledad Quero, totes elles del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiología de la Universitat Jaume I. També han participat les professores Rosa Baños i Conxa Perpiñà de la Universitat de València i els professionals del centre clínic PREVI de València, especialitzat en el tractament dels trastorns de la conducta alimentària.