Universitat Jaume I - UJI - Castello

L'alcohol, com qualsevol altra substància reforçant de la conducta, com puga ser un aliment o una altra droga d'abús, té un cert poder per reforçar la memòria social, és a dir, la capacitat de recordar altres individus. Si a un ratolí se li administra alcohol just després de presentar-li a un congènere, tarda menys temps a reconèixer-lo. Aquest fenomen, que té implicacions importants en la comprensió del procés d'addicció a l'alcohol, no té una explicació definitiva, però un equip d'investigadors del Departament de Psicobiologia de la Universitat Jaume I (UJI) ha desvelat una part del misteri en demostrar que la substància responsable de la potenciació de la memòria social no és l'etanol sinó un altre compost derivat del metabolisme de l'alcohol en el cervell, l'acetaldehid.

L'equip de la UJI, liderat pel catedràtic de Psicobiologia Carlos González Aragón, porta anys realitzant experiments que demostren que l'alcohol no només es metabolitza al fetge sinó que, en algunes zones del cervell, també es processen quantitats importants d'etanol a través de la participació d'un enzim conegut com catalasa i que la substància derivada d'aqueixes reaccions, l'acetaldehid, està implicada en molts dels canvis de conducta tradicionalment associats al consum d'alcohol. La catalasa metabolitza l'alcohol al cervell i dóna lloc a certa quantitat d'acetaldehid que, segons els investigadors, seria el responsable dels efectes atribuïts a l'etanol. Si s'administren substàncies que potencien l'acció de la catalasa, s'observa una major producció d'acetaldehid i un augment dels efectes d'aquest, mentre que si s'utilitzen inhibidors de la catalasa després de prendre certa quantitat d'alcohol, l'acetaldehid no apareix com tampoc no ho fan molts dels efectes de l'etanol.

Fins ara, no obstant, els investigadors havien demostrat que la catalasa cerebral està implicada en la capacitat estimuladora de l'etanol, però mai s'havia abordat la implicació de la catalasa en processos cognitius complexos com l'aprenentatge i la memòria. El treball que ara veu la llum, i que és l'argument principal de la tesi de l'investigador Héctor Marín, demostra aqueixa implicació. A través de l'administració a ratolins de potenciadors i inhibidors de la catalasa, Marín ha comprovat que l'enzim està implicat en el reforç de la memòria social.

«Aquest és el primer estudi que demostra que la manipulació de l'activitat de la catalasa cerebral i, per tant, la presumible producció d'acetaldehid al cervell, modifica els efectes que l'etanol exerceix en la memòria. En altres paraules, l'efecte facilitador que l'etanol produeix en la memòria social requereix el metabolisme previ d'aquest a acetaldehid, mitjançant l'enzim catalasa cerebral», explica Héctor Marín.

En una primera fase de l'experiment, els investigadors van provar l'efecte potenciador de la memòria social de l'alcohol administrant certa dosi d'etanol a un ratolí adult després d'una primera presa de contacte amb un ratolí més jove. «Vam veure que l'etanol injectat immediatament després de la primera presentació del ratolí jove és capaç de duplicar la capacitat que el ratolí adult té per reconèixer el juvenil, o el que és el mateix, per recordar a aquest rosegador-estímul presentat prèviament», comenta Marín.

En una segona fase, els investigadors de l'UJI van repetir la prova, però van administrar al ratolí adult certs inhibidors de la catalasa, de manera que l'activitat de l'enzim quedava molt reduïda. Els resultats foren que, encara que al cervell del rosegador continuava arribant la mateixa quantitat d'alcohol que en l'experiment anterior, la capacitat del ratolí adult per recordar el més jove era la mateixa que la d'un ratolí al qual no se li haguera injectat alcohol. «Açò suggereix que els nostres pretractaments amb inhibidors de l'activitat de la catalasa no modifiquen la concentració d'alcohol que arriba al cervell procedent de la sang, sinó que el que fan és modificar la capacitat de la catalasa per transformar aquest etanol en acetaldehid directament al cervell», afegeix Héctor Marín.

Per als investigadors, els resultats de l'estudi tenen implicacions importants en el coneixement del funcionament del mecanisme d'addicció a l'alcohol. No de bades, tota substància reforçant té un cert efecte potenciador de la memòria i la manera en què una determinada droga influeix en els processos de memòria pot ser fonamental per entendre la capacitat addictiva d'aquesta, segons els investigadors de l'UJI. En aquest cas, alguns autors ja comencen a substituir el concepte d'alcoholisme pel d'acetaldehisme, i proposen precisament que l'acetaldehid podria jugar un paper clau en el desenvolupament de l'addicció a l'alcohol. «Si això fóra així, el bloqueig de la producció d'acetaldehid directament al cervell podria protegir o previndre de l'alcoholisme», conclou Marín.