Notícies
Les editorials universitàries deixen d'estar discriminades en l'avaluació del professorat
El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat una resolució actualitzant els criteris d'avaluació de l'activitat investigadora del professorat universitari que inclou l'eliminació dels principis que excloïen a les editorials universitàries del còmput.
La UNE havia sol·licitat la modificació de l'anterior normativa que desqualificava les publicacions editades en la mateixa universitat en què treballava l'investigador, sense avaluar la qualitat intrínseca dels treballs.
El president de la UNE, Francisco Fernández Beltrán, ha rebut la notícia amb “gran satisfacció, ja que situa en termes d'igualtat les publicacions de les universitats amb què es realitzen des de qualsevol editorial”. En la seua opinió, el canvi en l'avaluació del professorat “suposa un reforç del sistema universitari espanyol al reconèixer implícitament la importància que tenen les editorials universitàries en la difusió del coneixement que es genera en els nostres campus”.
Les editorials universitàries van llançar la veu d'alarma al febrer d'este mateix any, a través d'una carta remesa als responsables de la Comissió Nacional d'Avaluació de l'Activitat Investigadora (CNEAI): si el requisit de considerar rellevants les publicacions que no estaven editades en la mateixa institució en què treballava l'investigador es mantenia, el futur de les editorials universitàries era incert. La norma afectava 65 àrees de coneixement dels camps de Filosofia, Filologia, Lingüística, Història, Expressió Artística, Dret i Jurisprudència.
Els editors universitaris van veure immediatament el clar perjuí d'esta exigència i es van queixar del que pareixia implícit en la mateixa: “Se'ns pressuposa un comportament poc rigorós i acientífic i, a més, reforça la idea, cada vegada més estesa entre el professorat, que publicar en la mateixa universitat no té cap valor per a fins curriculars i acadèmics”, van assenyalar en un comunicat fet públic en eixe moment.
La preocupació per veure com professors i grups d'investigació optaven per publicar fora de la seua Universitat els resultats de la investigació produïts i finançats per ella i la derivació de molts treballs cap a editorials privades, “l'únic criteri d'avaluació de la qual és, moltes vegades, el compromís de pagament de l'edició per part dels autors”, van ser les primeres conseqüències i així se’l va fer veure la UNE a la CNEAI.
En esta reivindicació els editors universitaris no van estar sols. Va ser secundada per 31 rectors, entre ells el llavors màxim responsable de la Universitat Autònoma de Madrid i hui ministre d'Educació, Ángel Gabilondo. Junt amb ell, van recolzar la petició els rectors d'Abat Oliva CEU, Alcalá, Alacant, Cadis, Castella-La Manxa, CEU Cardenal Herrera, CEU Sant Pau, Complutense de Madrid, Còrdova, Corunya, Deusto, Europea Miguel de Cervantes, Granada, Illes Balears, Jaume I, La Laguna, La Rioja, Lleó, Lleida, Múrcia, Oberta de Catalunya, Oviedo, Salamanca, Santiago de Compostel·la, Sevilla, UNED, València, Valladolid, Vigo i Saragossa. A més, 929 persones van firmar un manifest a favor de l’edició universitària que la UNE va publicar en la seua pàgina web amb motiu del Dia del Llibre.
La UNE és l'associació de les editorials i servicis de publicacions de les universitats i centres d'investigació espanyols. En l'actualitat integren l'organització 64 associats. Els llibres que publiquen les editorials universitàries espanyoles representen el 7% de la producció nacional anual de llibres i el 10% del fons viu, donen treball a 529 empleats fixos i gaudeixen d'un prestigi creixent a Llatinoamèrica, Estats Units i, en general, en els països on interessa la cultura hispànica.