Investigadors de la Universitat Jaume I (UJI) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han patentat un mètode innovador per a depurar els contaminants orgànics, com per exemple les restes de plaguicides, presents en els mol•luscos bivalves. La nova tècnica duplica i fins i tot quadruplica, segons el tipus de contaminant, la velocitat d’eliminació de compostos orgànics front els mètodes usats fins ara.

Els mol•luscos bivalves (musclos, ostres, cloïsses, escopinyes i rossellones, entre altres) obtenen el seu aliment filtrant l’aigua del mar per a retindre les partícules orgàniques que conté. Però a més dels nutrients, els mol•luscos tendeixen a acumular també altres compostos en suspensió com els contaminants orgànics, que després passen a l’organisme humà en menjar els musclos i les escopinyes.

El cultiu de mol•luscos bivalves en zones de poca profunditat del mar i pròximes a zones urbanes, industrials i agrícoles pot provocar l’acumulació puntual en el seu organisme de contaminants orgànics, com ara plaguicides, hidrocarburs aromàtics policíclics, bifenils policlorats, dioxines, furans i disruptors endocrins. El consum elevat d’aquests animals contaminats en els períodes de màxima descàrrega de contaminants representa un seriós problema de salut pública.

Segons alguns estudis, l’exposició crònica als plaguicides i als altres contaminants citats està associada a un major risc de desenvolupar càncer i algunes malalties neurodegeneratives com ara el Parkinson. A més, els disruptors endocrins poden interaccionar amb el sistema metabòlic dels animals i els humans, amb el deteriorament d’un nombre variable de funcions del desenvolupament. D’ací, la necessitat de destoxificar els mol•luscos abans de consumir-los.

Fins ara, eixa descontaminació consistia en el tractament amb aigua filtrada i esterilitzada o per mitjà de pressió hidrostàtica a altes temperatures durant 48 hores. Tot i això, es necessiten diversos dies per a eliminar per complet les restes de plaguicides presents en els teixits dels bivalves, per la qual cosa la depuració convencional potser no siga suficient.

«El mètode que hem desenvolupat permet millorar aquest procés i duplicar i fins i tot quadruplicar, segons el tipus de contaminant, la velocitat d’eliminació dels plaguicides dels teixits dels mol•luscos, així com augmentar la tolerància a l’estrès oxidatiu», assenyala Roque Serrano, científic de l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de l’UJI i coautor del treball.

El mètode consisteix en la utilització de la N-acetilcisteïna, una substància capaç d’estimular la síntesi intracel•lular de glutatió i induir les activitats de glutatió S-transferasa i glutatió reductasa en musclos. El glutatió és indispensable en la majoria d’organismes vius, ja que intervé en diversos fenòmens cel•lulars de gran importància com la destoxificació de xenobiòtics i l’eliminació de radicals lliures. L’èxit dels investigadors de l’UJI i el CSIC consisteix a demostrar que l’administració de la N-acetilcisteïna potencia l’acció del glutatió en els mol•luscos i que, per tant, té importants aplicacions com a tècnica per a l’eliminació de contaminants en els musclos.

Els autors de la invenció són Samuel Peña Llopis, actualment en el Simmons Comprehensive Cancer Center, UT Southwestern Medical Center de Dallas, Roque Serrano Gallego, de l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de l’UJI, i Juan B. Peña Forner, del Departament de Biologia, Cultiu i Patologia d’Espècies Marines de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal del CSIC.