El principal problema del govern republicà va ser la desaparició en els primers moments de l’enfrontament de l’exèrcit regular republicà, segons ha destacat l’especialista en història contemporània Eladi Mainar en el curs d’estiu de la Universitat Jaume I “La batalla de Llevant a la Guerra Civil Espanyola: una victòria oblidada”, que se celebra fins al divendres 16 de juliol de 2010 a l’Hotel Orange de Benicàssim, on l’historiador ha fet un recorregut per la Guerra Civil espanyola, des del punt de vista de l’estratègia militar de cada bàndol.
Mainar ha ressaltat com un dels principals problemes el fet que els anarquistes volgueren fer la revolució social en tots els àmbits al mateix temps que guanyar la guerra, la qual cosa era incompatible. “Els republicans van crear una força civil com varen ser les milícies voluntàries on es discutia quasi tot i que difícilment podien fer front a un exèrcit regular”, ha senyalat, indicant que van passar al menys dos anys fins que el bàndol republicà va assolir una estratègia militar. Per contra, el bàndol sublevat posseïa un comandament únic i una severa disciplina que van ajudar-lo a imposar-se. L’historiador ha ressaltat que on triomfaven, els militars insurgents tenien el suport de la societat civil gràcies al recolzament de l’església i dels partits de dretes que acceptaven l’autoritat i la disciplina sense cap fissura, el que va fer que pogueren refermar-se mentre esperaven l’ajuda exterior.
La situació geoestratègica europea va condicionar també de forma notable el resultat de la Guerra Civil espanyola, segons Mainar, qui considera que “el suport de les potències internacionals va ser imprescindible perquè Franco guanyarà la guerra”. La República es va trobar amb el pitjor escenari polític inimaginable, considera l’historiador, sent el britànic el govern que més responsabilitat va tindre en esta qüestió. Van promoure un tractat de no intervenció, que al cap i a la fi va resultar una “farsa internacional”, la qual cosa va afavorir al bàndol franquista, ha assegurat. Els britànics tenien més por dels comunistes que dels feixistes, ha indicat, ja que pensaven que una altra guerra europea els conduiria a una revolució social que els afectaria de ple. Inclús Chamberlain va dir en una ocasió: “Franco és una persona en qui es pot confiar”. En quant al recolzament de la URSS al govern republicà, considera que no són dos situacions comparables ni pel volum ni per la qualitat de la citada ajuda.
Respecte a la batalla de Llevant o, com Mainar prefereix dir, de València, va ser una batalla cruenta i dura on la defensa que va fer la República va ser una gran victòria gràcies a la línia XYZ, un sistema de fortificacions en profunditat construït pels republicans al nord de València per defensar la ciutat. Es tracta d’una batalla sobre la qual l’historiador ha destacat que encara queda molt per estudiar.