Durant la Guerra Civil, el bàndol nacional considerava importantíssim arribar a Vinaròs per a tancar les comunicacions dels republicans entre Barcelona i València i amb l'entrada a aquesta ciutat, Vinaròs es convertiria a la capçalera de l'eix mediterrani. Així l'ha assenyalat Josep Miquel Santacreu, de la Universitat d'Alacant, en la primera de les conferències del curs d'estiu “La Batalla de Llevant en la Guerra Civil Espanyola: una victòria oblidada” que se celebra fins al divendres 16 de juliol a l'hotel Orange de Benicàssim.
Josep Miquel Santacreu hi ha assenyalat que a Franco li atreia particularment “arribar al Mediterrani” i que “primer el port de Vinaròs i després el Grau de Castelló serien fonamentals per a subministrar armes i aliments als soldats, tenint una gran importància per a la guerra i l'estructuració de l'eix del Mediterrani”. Així mateix, ha explicat que “la Batalla de Llevant es desenvolupa en tots els ports de rereguarda del Mediterrani”.
El professor de la Universitat d'Alacant ha destacat que en la Batalla de Llevant “lluiten entre 14 i 15 divisions de cada costat sent la batalla de la Guerra Civil on més soldats hi ha lluitant al mateix temps” i ha explicat que geogràficament, aquesta batalla “està situada entre dues ofensives republicanes fracassades: la de Terol i la de l'Ebre” i que “es desenvolupa en diferents fronts: una línia costanera des de Benicarló i Peníscola, passant per Alcalá de Xivert i Orpesa, una línia interior i una des de la zona de Terol”.
Santacreu ha recordat les destruccions que es produeixen a la zona de llevant amb aquesta batalla, on va haver-hi “dipòsits de combustibles bombardejats a Castelló o on ciutats com Nules van quedar destrossades” i ha considerat que “les víctimes van ser els xiquets, les famílies i la resistència alhora que les ciutats van quedar destruïdes”.
El professor ha expressat que avui en dia “queden moltes restes d'aquesta batalla a les comarques de Castelló que constitueixen un patrimoni” i ha donat nombrosos exemples de publicacions de periòdics com “Mediterrani”, “El Heraldo de Castellón” o “El Mercantil Valenciano” que van informant de la Batalla de Llevant a mesura que es desenvolupa i que es converteixen en importants documents històrics.