Notícies
Lahoz: “La inseguretat alimentària s'ha vist influïda per l'abandonament de l'agricultura”
L'abandonament de l'agricultura és un dels factors que ha influït més negativament en l'augment de la inseguretat alimentària” assegura la directora de l’institut de Estudios del Hambre (IEH), Carmen Lahoz, qui ha participat en el curs d'estiu “Seguretat Alimentària i desenvolupament sostenible” que se celebra fins al dijous a l'Hotel Orange de Benicàssim.
“No cal confondre-ha afirmat-la seguretat alimentària de què parlem només amb innocuïtat”. El concepte, la definició del qual va ser adoptada en la cimera mundial sobre l'alimentació de 1996, indica que hi ha seguretat alimentària “quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius que satisfan les seues necessitats energètiques diàries i preferències alimentàries per a portar una vida sana i activa”.
Lahoz ha explicat que el descens de la inversió en agricultura ha baixat fins nivells del 4% del Producte Interior Brut (PIB), quan el recomanable és que no siga inferior al 10% i que durant els últims anys 49 països exportadors de productes alimentaris han passat a ser importadors, la qual cosa ha agreujat el problema. “Entre els col·lectius més afectats- ha dit- estarien els llauradors sense terres, famílies de dones i poblacions indígenes”.
La directora de l'IEH s'ha referit també als beneficis de la governança global, que ha incorporat de nou l'agricultura com un dels temes a debatre; dóna prioritat als governs per a decidir quins programes són més indicats per al seu país i on s'invita a tots els actors per a cercar les estratègies més eficients. Lahoz ha indicat que aquesta nova forma d'abordar el problema de la fam era conseqüència de la crisi econòmica i financera.
Els estats han d'orientar-se-ha comentat-cap a la sobirania alimentària, que inclou el dret a l'alimentació com una obligació de l'Estat (mitjançant el respecte als ciutadans, la protecció dels seus drets i la realització d'activitats per a assegurar que la seua població s'alimenta); l'accés als recursos productius; la producció d'aliments mitjançant sistemes agroecològics sostenibles i l'establiment de les polítiques agroalimentàries justes.
La conferència ha finalitzat amb l'exposició per part de Lahoz d'altres enfocaments per a abordar el problema i ha diferenciat diverses formes de fer-ho: a través d'ajuda alimentària (ja siga a través d'excedents alimentaris o de diners, promovent el comerç), programes de protecció social (com el del govern brasiler que concedeix ajudes a qui acudisca a centres de salut i porte als xiquets al col·legi) o els fons de contrapartida (on les ajudes alimentàries són subhastades per a promoure el comerç i la recaptació és destinada a programes socials).
