Cal tindre instal·lat Flash Player
Existeix en la democràcia un dèficit lligat a la memòria de les víctimes de la repressió franquista i es necessiten polítiques públiques per a recuperar aquesta memòria i integrar-la a la memòria de tots. Aquesta ha sigut una de les principals conclusions de la conferència de la historiadora de la Universitat de Lleida, Concepció Mir, en la primera sessió del curs d'estiu “República, repressió i transició postfranquista: els obstacles de la memòria històrica” que se celebra des d'avui i fins al dimecres 14 de juliol en la Llotja del Cànem.
Durant la seua conferència, Concepció Mir ha explicat que “la violència franquista va ser l'element fundacional del règim i ajuda a entendre com es va articular la dictadura” i ha considerat que el franquisme va aplicar “un terror calculat que va ser imposat amb l'exèrcit, l'església i un ampli sector de la societat civil que també va col·laborar”.
La historiadora de la Universitat de Lleida hi ha assenyalat que en un règim totalitari “la repressió juga un paper fonamental com a arma política” i que durant el franquisme la repressió “va actuar impunement mitjançant la suma d'accions derivades de la justícia militar i la justícia ordinària, que s'exercien de manera sistemàtica, conscient i selectiva contra la gent a favor dels ideals de la democràcia republicana”.
Concepció Mir ha explicat que la justícia franquista va muntar un sistema de “fabricació de culpables” on “alcaldes, caps de falange, capellans i guàrdies civils van ser fonamentals a l'hora de crear proves judicials per a inculpar una persona” i hi ha assenyalat que aquesta justícia repressiva “es va aplicar basant-se en la immunitat, la cultura de la sospita i una societat controlada des d'institucions pròpies de la societat civil i que va penetrar tots els badalls de la societat”.
Fotografies: http://www.uji.es/noticies/foto/num&id_a=22005940