Una revista científica selecciona un article signat per investigadors castellonencs i brasilers per a la seua col·lecció «Highlights of 2016».

05/05/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

L'equip de redacció de la revista Modelling and Simulation in Materials Science and Engineering (MSMSE) ha seleccionat un article de recerca signat per professorat de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i el Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de la Universitat Federal de Sao Carlos (Sao Paulo) de Brasil per a incloure’l en l'exclusiva col·lecció «Highlights of 2016».

La col·lecció inclou els principals articles publicats en MSMSE cada any, seleccionats pels editors i revisors per la seua novetat, impacte científic i qualitat.

En l'article «A 3D platform for the morphology modulation of materials: first principles calculations on the thermodynamic stability and surface structure of metal oxides: Co3O4, α-Fe2O3, and In2O3» han participat el professor Juan Andrés Bort, investigador principal, i la doctora Lourdes Gracia del grup de recerca de Química Teòrica i Computacional (QTC) del Departament de Química Física i Analítica de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló i el professor Elson Longo, director del CDMF, així com Mateus Ferrer i Amanda Gouveia. Aquest treball forma part de la tesi doctoral dels dos últims autors i es va realitzar durant una estada de recerca a l’UJI l'any 2015 dins del conveni de col·laboració entre l’UJI i el CDMF.

El treball presenta un nou mètode desenvolupat recentment per l'equip de recerca que explica com utilitzant els principis, mètodes i tècniques de la QTC es pot explicar i predir la termodinàmica i estructura superficial dels materials sòlids a escala macro i nano. En particular, aquest mètode és útil per a predir i avaluar la transformació morfològica d'òxids metàl·lics. S'aconsegueix accedir a totes la possibles morfologies que poden presentar aquests materials, les quals serveixen de guia per als investigadors en l'anàlisi de les imatges que s'obtenen de microscopis electrònics i així faciliten comprendre i racionalitzar el control de la forma cristal·lina que s'obté durant la síntesi, manejant la química superficial i els valors relatius de les energies superficials de les diferents cares del material.

El control de la morfologia d'un micro/nanocristall és actualment un repte científic, ja que és fonamental i és la base per a les posteriors aplicacions d'interès tecnològic com ara la catàlisi, propietats sensòries, bactericides, etc.

Figura: estructura cristalográfica i morfologies d'In2O3 amb plànols de cristall.

Més informació: http://iopscience.iop.org/journal/0965-0393/page/highlights-of-2016

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions